El món sencer ens mira

El fi sentit de l’humor de TV3 –ja saben, la BBC catalana– mai no deixa de sorprendre’ns. Diumenge ho va tornar a fer amb una programació especial amb l’excusa de la detenció del MHP –la P, de pròfug, s’entén– en una remota benzinera de Schleswig-Holstein, que sona tan decimonònic. La ironia consisteix, és clar, a dir-ne especial del que porta fent dia sí i dia també des de fa tres decennis, com a mínim: posar la graella sencera al servei de la construcció nacional sense que cap professional de la televisió més plural de l’univers hagi dit mai ni piu. I si cal cridar a les barricades, com va fer diumenge i com no ha deixat de fer des d’aleshores, s’hi crida, que per això és la televisió de tots. De tots els indepes, és clar. Així s’explica el sensacional desplegament d’aquests últims dies, amb un càmera de la casa a cada tall de carretera i a cada racó d’Europa on una colla de patriotes treia una pancarta per reclamar la llibertat dels presos polítics que ho són per les seves idees i bla, bla, bla. Per això mateix, sorprèn també que al tancament d’aquesta edició TV3 encara no s’hagués fet ressò de la notícia còsmica que ha sigut la constitució del nostre CDR, decidit –sembla– a liquidar el feixisme espanyol important el model democràtic veneçolà. “El món mira Andorra i el seu nou CDR”, diuen els seus impulsors sense cap engruna d’ironia. Els seus col·legues de l’Alt Urgell ens amenacen ara d’amenitzar la Pasqua amb uns quants esmorzars populars a la N-145. Batalla, com sempre, no tindrà res a dir-hi. En fi, que entre el CDR Andorra –el món ens mira– i la jugada mestra del MHP a Neumunster per internacionalitzar el procés –ho diu la gran Rahola, sempre visionària–, això està fet, nois. Deliris de grandesa? No: fent república. Seguim.