El monjo arquitecte

Fidel al lema de l’Orde de Sant Benet, ora et labora (prega i treballa), Jaume Gusi i Rossell (1897-1978), el monjo benedictí de Montserrat que, amb el nom religiós de Pere Celestí, va venir a instal·lar-se al nostre país, tot fugint de la segona república espanyola, amb l’excusa de crear una escola –amb el permís del bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra i del Consell General de les Valls–, va aconseguir fer-se un raconet dins la història del nostre petit país.

De família benestant, propietària d’una fàbrica de teixits, el benedictí Jaume Gusi va ser el braç dret i secretari de l’abat de Montserrat Antoni Maria Marcet i Poal (1878-1946), impulsor de la Bíblia de Montserrat i un altre dels monjos negres o benets que van instal·lar-se al Principat d’Andorra juntament amb Enric Graner i Ambrós Caralt. Els monjos vivien en un principi a Fiter i Rossell, per establir-se després al solà d’Engordany, en un xalet que encara avui existeix.

Val a dir que amb l’abat Marcet va viatjar a Amèrica, a les Filipines, a Austràlia, a Egipte, a Palestina i a l’Índia... Però sobretot va gaudir de la seva tasca com a director artístic de les obres de restauració del monestir i del santuari de Montserrat, sovint amb l’ajuda de l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), que també va deixar la seva empremta al nostre país, amb obres com la casa de la vídua Codina, la casa Claverol, la casa Torrallardona, l’església de Sant Esteve i l’hotel i casa Lacruz.

El 8 de desembre de 1933 es va inaugurar el Col·legi Nostra Senyora de Meritxell, l’edifici que avui acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), el primer edifici del país construït amb l’ús específic de centre formatiu i un dels primers exponents de l’arquitectura de granit a Andorra que, des del 2004, forma part de l’inventari cultural de béns protegits, obra del benedictí Jaume Gusi. A la planta baixa hi havia un garatge (primer anomenat Internacional i Valira, després) i a dalt,  l’escola.

Però aquest monjo benedictí, gran liturgista i especialista en construcció i decoració d’edificis, fou també el pare del famós hostal Valira, els baixos del qual acullen avui el Museu Thyssen i que, el dia de la seva inauguració va acollir el famós pintor Joaquim Mir, i que entre els seus clients comptava amb el Dr. Josep Trueta, el músic Pau Casals, el cantant Luis Mariano o, fins i tot, Maria Josep de Bèlgica, anomenada la Reina de Maig, reina consort d’Itàlia durant 33 dies.

I és que, tal com deia Sir Francis Bacon, és molt difícil fer compatibles la política i la moral. Però es veu que religió i arquitectura no, gràcies a Déu!