Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de LRiba

Landry Riba

Músic

 

 

El morro del gos




En alguna ocasió anterior he plantejat en aquest espai d’opinió que caldria fer el possible per no deixar perdre algunes paraules que marquen l’especificitat lingüística del nostre territori. Paraules, totes elles, sovint lligades al món de la pagesia, dels animals i de les activitats tradicionals.

Avui, però, m’agradaria passar de les paraules a les expressions. I no tant a les expressions pròpies de casa nostra, com a expressions de la llengua catalana que gairebé ja no s’escolten a Andorra i que provenen d’aquest origen lligat a les activitats pageses tradicionals. Expressions que no són patrimoni d’Andorra ni del Pirineu, sinó que hem compartit amb molts territoris veïns. Purs exemples de poesia, de seguida ho veureu. He volgut parlar-ne perquè en pocs dies n’he sentit tres que m’han cridat l’atenció i que feia temps que no escoltava. Així que les comparteixo amb vosaltres per si us ve de gust utilitzar-les!

No fa pas massa, en un dia força gèlid d’aquesta peculiar tardor que estem vivint, quan encaixava la mà a un conegut, aquest em va deixar anar: “Carai, noi! Tens les mans més fredes que el morro d’un gos!” No sé si teniu per costum tocar el morro dels gossos, però és ben cert que acostuma a estar força fred. Mal senyal si no!

Pocs dies després, durant una sobretaula on es feia memòria de certs episodis de la història recent del país, algú deia: “I no vols pas que quan va arribar la notícia, els va agafar amb els pixats al ventre!” Aquesta expressió, segurament la més habitual de les tres, sempre m’ha semblat molt ocurrent... Quina manera més gràfica d’evocar la sorpresa o, sobretot, la manca de previsió!

I ja que estem amb temes urinaris, continuarem amb aquella que diu: “No tinguis pressa... gica pixar el matxo!” Al meu padrí patern mai l’havia sentit utilitzar el verb deixar. Ell era de gicar. “Gica’m lo gabinet”, “gica’t estar d’hòsties”, “gica fer...” Total, que si giquem pixar el matxo (recordem que el matxo és un animal de càrrega, fruit de creuar una euca –euga n’hi diuen alguns– amb un ruc), vol dir que deixem passar el temps, que deixem fer... Que giquem fer vaja...

Bé, doncs com que sempre m’han dit que el que es practica s’assimila molt més ràpidament, us proposo de fer servir aquestes expressions durant els pròxims dies. Per, de tant en tant, fer-les ressorgir. No fos cas que si deixem pixar el matxo massa temps, el dia que ens demanin què significa gicar ens agafin amb els pixats al ventre! Cada dia que passa sense que sonin aquestes expressions la nostra parla esdevé quelcom més fred. Com el morro d’un gos.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic