El moviment a Immigració fa alegria

Hi ha moviment al Servei d’Immigració. Ho vaig poder comprovar ahir mateix, i més que n’hi haurà. I com que ja ens hem oblidat una mica de com era això de les cues per tramitar la targeta de residència i treball, segur que ens sobtarà encara més veure-les a mig novembre. Doncs què voleu que us digui, això fa alegria perquè vol dir que realment tot es reactiva, perquè hem passat uns mesos, ja més d’un any, molt difícils. I els que han de venir o ja han vingut i estan a la cerca i captura de feina i de pis o habitació per llogar també mostren alegria i ganes, moltes ganes de treballar, de poder-se guanyar la vida on altres vegades ho havien fet o bé per primera vegada. Els llegeixo en mil i un grups de treballadors temporers a les xarxes i és el que es percep, us ho puc ben assegurar. Em direu innocent i inconscient potser? M’és completament igual. Ja tenia ganes de sentir-me així, què voleu que us digui, per deixar una mica de banda, almenys per un temps,  el pessimisme, o més que pessimisme, una mena d’estat catatònic d’anar fent encongida perquè hi ha crisi, perquè tot està paralitzat, perquè no hi ha ingressos i per tant no hi pot haver despeses. No vull dir amb això que no hàgim de continuar lluitant i denunciant, si cal, situacions indignes de viure i de treballar, però deixem-nos arrossegar només una miqueta per certa bonança. Sortim al carrer, respirem, que la vida flueixi, deixem-nos portar, tan continguts com hem estat. I acollim els qui col·laboraran els pròxims mesos amb nosaltres amb empatia perquè ara sí: la pandèmia globalitzada ens ha fet tastar el mateix i som companys de camí.