El Nadal, les circumstàncies i jo

El filòsof espanyol Ortega y Gasset va dir en el seu moment: “Jo soc jo i les meves circumstàncies”, i així d’ample es va quedar. A diferència d’altres intel·lectuals que es mullaven i intentaven esbrinar qui està per davant en la conformació de la realitat, si el subjecte o les circumstàncies, Ortega y Gasset defensava la relació directa entre el jo i les circumstàncies de forma interdependent. Cap dels dos pot anar per si sol, es necessiten l’un a l’altre, ja que jo soc a partir de les circumstàncies que m’afecten i les circumstàncies són a partir mi, que soc qui les interpreta. Llavors, subjecte i circumstàncies estan en un mateix nivell? Els dos van de la mà? Segons Ortega y Gasset, sí.

Jo soc d’aquells a qui la vida ha ensenyat que les circumstàncies mai venen soles, que hi ha una causa que les empeny perquè succeeixin. És a dir: que tot passa per algun motiu. Després, per què passa, ja depèn de nosaltres, si ho sabem llegir i relacionar l’associació entre els nostres pensaments, paraules i sentiments, que és la informació mental que estem generant en cada moment, i les circumstàncies que atraiem diàriament.

El millor que es pot fer és no pensar analíticament, perquè si penses, si et fas preguntes, donaràs cercles constantment sense sortir del laberint de pensaments on t’has ficat, t’estressaràs i et limitaràs provocant angoixa i preocupació. Saber que tot té una finalitat, que tot passa per a benefici nostre, perquè de les situacions positives en gaudim i de les negatives aprenem per evolucionar i créixer.

El tema és que les circumstàncies, i més en el nostre temps, ens afecten de manera dràstica, fent que perdem el control i el poder sobre nosaltres mateixos. Hem deixat de ser nosaltres per passar a ser el que volen les circumstàncies que siguem, i aquestes circumstàncies són el que nosaltres, en el fons del nostre cap, tenim com a creences inconscients. Si hi ha optimisme, les circumstàncies són constructives; si hi ha pessimisme, les circumstàncies són destructives.

Un altre filòsof, el senyor Hume, deia que l’ésser humà quan neix és un paper en blanc, i que aquest paper en blanc que és la nostra ment, es comença a omplir per mitjà d’experiències i circumstàncies de l’entorn. Ara ja se sap que també tenim una herència genètica d’emocions i actituds de la família que ens condiciona. Però sobretot, aquestes primeres experiències i situacions impactants del nostre entorn crearan les nostres creences inconscients, que representaran la nostra cosmovisió de vida teledirigida amb la qual interpretarem totes les circumstàncies que vivim, a la vegada que aquestes creences també actuaran com a causa d’atracció de realitats. Depenent de quin és el teu argument de vida inconscient, quines són les teves creences, tu interpretaràs les circumstàncies d’una forma o una altra.

El Nadal. Fixeu-vos en el Nadal. Ara, a través de les principals eines d’influència subconscient per a la nostra personalitat, com són els mitjans de comunicació i la publicitat, la gran majoria de persones es sensibilitzen i parlen d’amor, de solidaritat, de regals, d’unió... La circumstància del Nadal, on celebrem el naixement del personatge històric Jesús, un mestre de la humanitat que ens va deixar l’ensenyança de l’amor humà incondicional, del poder personal i dels valors universals, ens afecta tant que fa que gran part del món sencer, durant unes dues setmanes, visqui amb el llenguatge del cor i des de la llei del cor, més obert per ajudar els altres, compartir, aprendre, reflexionar i valorar el que un té i vol aconseguir.

La circumstància del Nadal, en aquest cas, ens pot fer sentir molt bé, ja que ens aporta emocions i sentiments positius. També és veritat que depenent de les teves creences pots viure un Nadal des del dolor i el patiment, però de què et serveix viure així aquestes dates? Pensa en la teva salut, i anteposa’t a les circumstàncies, perquè soc jo qui dona un valor a les circumstàncies que m’envolten. Tot comença en tu.