Avui a mitja nit es dissol el parlament i per tant donem per acabada la setena legislatura, que va començar col·lapsada per l’afer BPA, i acaba col·lapsada per la voluntat legisladora de DA abans de l’examen de les urnes del 7 d’abril. Esgotada la legislatura, és moment de fer balanç de vuit anys de gestió del govern de DA, dels seus èxits i fracassos.

Començaré pel final, per com hem acabat la legislatura per poder entendre que han estat quatre anys accidentats, que finalitzen amb un embús legislatiu que ha obligat a un exercici sense precedents i gens responsable. Un final de legislatura que ha tingut un nombre excessiu de lleis a tràmit parlamentari que ha dificultat dur a terme el debat pausat i l’anàlisi recomanable que textos importants com els que s’han aprovat haguessin requerit.

Vam arribar a la recta final d’aquesta legislatura amb trenta-dos lleis a tràmit per aprovar en cinc mesos, una situació que respon únicament i exclusivament a la voluntat de DA de presentar un millor balanç legislatiu, segons el seu criteri. DA ha avantposat per tant el seu interès a la qualitat legislativa, i per aquest motiu les darreres sessions del Consell General han estat maratonianes, feixugues i injustificables des d’un punt de vista d’interès general.

És curiós com el govern i el grup de DA que tant s’ha queixat per les sessions de control, que en ocasions han estat ben llargues durant la legislatura, pel nombrós llistat de temes que calia tractar des de la tasca de control i impuls al govern, en canvi, no han tingut cap queixa pública quan ha calgut fer anar el Consell al ritme que clarament els ha convingut per temes de rèdit polític.

S’ha fet un ús tendenciós i partidista de la institució a favor d’un intent de rentada de cara del projecte de DA. Lleis com el text per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, la llei dels drets dels infants i els adolescents, llei de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, la llei de regulació de l’establiment de preus mínims de venda de productes del tabac, entre altres, s’han aprovat sense el debat necessari.

S’ha fet passar amb calçador i amb presses, projectes de llei de les carteres del candidat de DA per intentar tapar el llarg nombre de fracassos de la gestió del Govern taronja. Un fracàs de gestió de la qual el candidat de DA, malgrat que intentin fer creure tot el contrari, n’és també clarament responsable després de set anys a l’executiu.

A partir de demà s’obre una nova etapa que espero i desitjo que sigui de canvi, de respecte a les institucions, de participació ciutadana i empresarial, de diàleg, de confrontació d’idees a favor de la recerca d’acords a favor d’Andorra, i aquest és el punt de partida del projecte dels Liberals d’Andorra.

Després de dues legislatures al capdavant del Govern, DA ha evidenciat que no han estat capaços de pilotar el Govern del país amb aquest tarannà. Han demostrat que poden fer el contrari del que han promès en campanya electoral un cop es troben al poder sense cap tipus de rubor. Són un clar exemple de com els fracassos polítics de projectes que tenen un cost per als ciutadans queden sense cap tipus de responsabilitat.

A DA ningú n’assumeix la responsabilitat de l’error, al contrari, s’adopta una actitud victimista o simplement fan responsables tercers dels seus propis desastres.

El país necessita un canvi d’orientació, un canvi en l’estil de gestió, un canvi de tarannà, un canvi de prioritats. Andorra necessita una altra forma de fer.