El ‘Neymar’ de Gilbert Saboya

La sentència del Tribunal de Corts d’un any de presó contra Eric Auderset per una proposta al ministre Gilbert Saboya destapa aclaridors factors ocults. 
El comportament del ministre Saboya evidenciaria que coneixeria les delicades proves contra l’actuació de Govern i la seva gravetat, que Govern mancaria de proves contra BPA i que per contrarestar-ho, hauria  magnificat una proposta innocent per donar-li aires de criminalitat. Hauria fet un Neymar i el Tribunal s’hauria sumat ridículament a les tombarelles. 
Quan una sentència incompleix les premisses bàsiques de la lògica, aleshores la Justícia perd la seva funció essencial com a garant del dret i la veritat queda reduïda a una subjectiva combinació d’arguments.
Partim de l’axioma bàsic que el codi penal no contempla una pena de presó d’un any per al ciutadà que proposi una resolució de conflicte a un ministre. Per tant, revisem alguns sil·logismes d’aquesta sentència:
1. Un ciutadà sols pot cometre un delicte de corrupció si, i tant sols si, té capacitat per influir sobre l’autoritat. Necessita el poder de decisió sobre allò que pot interessar a l’autoritat a la que vol corrompre. El Sr. Auderset va proposar al ministre Saboya que Govern afluixés en la pressió judicial contra els titulars de BPA i que, d’altra banda, els titulars de BPA afluixessin en la gestió de les seves proves de la mala actuació de Govern, per assolir un pacte polític i rebaixar l’escalada judicial. Però el Sr. Auderset no té cap autoritat per decidir sobre les accions judicials o les accions de comunicació que puguin emprendre els autèntics titulars de BPA. Per ser corrupte has de tenir el control sobre allò que interessa a l’autoritat, i si el Sr. Auderset no té el control sobre allò que va proposar al ministre Saboya, en pura lògica, manquen les premisses bàsiques per estar en un escenari de corrupció. 
2. Un ciutadà sols pot cometre un delicte de corrupció si, i tant sols si, ofereix a l’autoritat un avantatge indegut, quelcom que tingui valor per a l’autoritat. Bàsicament el Sr. Auderset va proposar la possibilitat que els titulars de BPA afluixessin en la gestió de les proves de comunicacions realitzades entre Govern i les autoritats americanes abans de la intervenció de BPA i afluixar en les mesures judicials que se’n derivarien.
Des del punt de vista de la lògica, aquesta proposta del Sr. Auderset només pot ser d’interès per al ministre i constituir un avantatge indegut que signifiqui un cas de corrupció si, i tant sols si, el ministre sap que aquestes comunicacions entre el Govern i les autoritats americanes van existir i si, i tant sols si, el ministre sap que serien un veritable escàndol davant de la opinió pública. I també requeriria que el Tribunal conegués aquestes comunicacions amb les autoritats americanes i la seva gravetat. Si el Tribunal fos coneixedor que no existeixen aquests documents, no hi hauria oferiment d’avantatge indegut.
Les inconsistències lògiques són flagrants: si la Justícia fos coneixedora de la gravetat d’aquestes comunicacions, hauria d’entrar en el fons de la qüestió i, si les comunicacions fossin inexistents, estaríem davant d’una rucada que no seria corrupció.
3. El ministre Saboya, primer va demanar 6.000 euros i després 1 de simbòlic per danys morals, i el Tribunal no li atorga res perquè considera que l’oferiment del Sr. Auderset és quelcom inherent a les funcions de ministre. Des del punt de vista de la lògica, és incompatible que el Tribunal consideri que l’oferiment del Sr. Auderset sigui un delicte agreujat de corrupció i al mateix temps es consideri que sigui un oferiment que va amb les funcions de ministre. L’actual sentència del Tribunal implicaria que les propostes de corrupció formarien part de la funció de ministre. Moment en el qual una sentència esdevé un Frankenstein argumental.
El proper Eric Auderset pot ser vostè. El proper Neymar ministerial li poden fer a vostè. I el Frankenstein argumental li poden fer a vostè. Si, i tant sols si, DA segueix al poder.