El noble art de la indiferència
Li demanàvem l’altre dia a la ministra Gelabert si el seu departament tenia intenció d’afegir-se al 80è aniversari de l’inici de les emissions de Radio Andorra, que Velles Cases vol celebrar l’agost del 2019 convidant els supervivents de l’emissora. “És la primera notícia que en tenim”, va ser la resposta. Això, el dia que presentava la monografia de Xus Lluelles sobre la història de la nostra radiodifusió. És comprensible que la ministra no llegeixi la secció de Cultura d’aquest diari, perquè si cada dia hagués de llegir les pàgines culturals de tots els diaris del país probablement no donaria a l’abast. El que ja no és tan comprensible és que en tres anys de mandat no hagi trobat un moment per arribar-se fins a l’avinguda del Pessebre i conèixer de primera mà –i no a través de la premsa– de què parlem exactament, quan parlem de cal Ribot. Ni un d’aquests matins de solet que ve de tan de gust sortir del búnquer i passejar pel territori. Gelabert no ha trobat el moment de comprovar in situ el que en diu l’inventari de Patrimoni: que és un dels exemplars d’arquitectura vernacular més antics del país, i un dels pocs que ha sobreviscut íntegrament fins avui. Tampoc no ha tingut la picardia d’interessar-se en què s’han traduït els 40.000 euros que aquest curs hi ha destinat Cultura. No és excusa que tampoc s’hi hagin apropat els cònsols d’Escaldes, que hi haurien de tenir –sembla– algun interès. Tot plegat delata una indiferència demolidora, una falta de la més mínima curiositat especialment alarmant en el cas de la ministra de Cultura. Enfilar-se fins cal Ribot, aquesta relíquia!? Hummm. Però dimarts a cal Pal, a l’hora de les fotos, no hi va faltar ni el cap de Govern. El missatge és depriment.