Aquí no parlarem del patrimoni de cadascú perquè ens en faríem creus o ens sorprendríem, ves a saber. Parlarem de les creus, o de la seva insinuació en les nostres valls, les que es veuen a vista d’ocell, les nostres esglésies romàniques. Quan mires una església a vista d’ocell, hi veus una creu o generalment aquí a Andorra, un simple cos sense braços, vaja, un crist sense braços perquè la majoria d’esglésies romàniques no tenen creuer o nau transversal, massa car i complex. Podríem dir que a Andorra com a mínim des d’un punt molt elevat veuríem un crist una mica encongit, amb inexistència de braços, no sé si m’explico o se me n’està anant l’olla.
Bé, si em seguiu, en una església s’hi entra per la portalada (peus de crist) seguidament recorrem en línia recta la nau principal (cos de crist), en les nostres esglésies romàniques de seguida som al creuer, si n’hi ha o s’insinua tímidament (braços de crist) i finalment arribem a l’absis (cap de crist). Aquesta és una manera molt simple de descriure que les esglésies són el testimoni de la vida celestial i del protagonista d’aquesta història, Jesús. Arran d’aquest escrit que pretén ser purament cultural, cal relacionar-hi el nostre patrimoni natural més estimat i arrelat a les nostres muntanyes. Les hem de protegir i més que mai. El canvi climàtic és més que evident i el nostre país està envoltat de verd. És la nostra identitat i és el símbol del nostre país i del que som.
Estem d’acord que vivim envoltats de muntanyes, vivim en una vall, però no és excusa per no plantar més verd al centre d’Andorra la Vella (és urgent que es faci). Recentment Escaldes-ha tingut la bona iniciativa d’ampliar el Parc del Roure i és magnífic alhora que necessari. Que hi hagi més arbres al bell mig d’Andorra i a les places és d’allò més important perquè els arbres generen molta ombra que els nens, els avis i tots gaudirem com mai. Els arbres generen un ecosistema en què el vent és el protagonista, com més vent faci gràcies als arbres menys pol·lució, perquè els arbres poden redirigir el vent i si de retruc allunyem cada vegada més el trànsit, tindrem més qualitat d’aire en moltes zones de la capital, que és el que també hem de protegir. El trànsit és un dels principals problemes d’Andorra i hauríem de trobar alternatives per reconduir-lo cap a altres zones que no causin tanta combustió al centre perquè entre la calor i tot plegat es forma una cúpula d’aire calent impossible de respirar, sobretot en els mesos més càlids de l’any. Andorra viu de les muntanyes i les hem de preservar i ho hem fet i ho fem, però ara és el moment de posar-hi més consciència que mai.
Avui el que pretenc és fer un clam a la nostra terra perquè si no us n’heu adonat està enfadada i ens ho està mostrant amb terratrèmols, incendis, calor extrema, pluges torrencials i temperatures que durant el dia arriben a màxims i a la tarda es desplomen. Consulteu amb el coixí si ho esteu fent bé i de quina manera podríeu aportar el vostre granet de sorra, perquè tot suma!
