El nou sentit de la vida

El primer cop que vaig sentir el terme Esland vaig pensar que es tractava d’una nova fase de la campanya publicitària endegada per una coneguda entitat bancària del país per tal de renovar la seva imatge. Una sensació similar em va assaltar quan va néixer el polèmic festival ClàssicAnd que, en aquest cas, patrocinat per la mateixa entitat, encara que no exclusiu. No cal dir que el sufix -and, que vindria a ser com una marca de país com ara el domini. and- està vivint un gran moment.  
Fins fa quatre dies aquesta  terminació -and ens resultava massa aliena com per a naturalitzar-la.  Els anglicismes no eren, no cal dir-ho, tan populars com ara. Així, els coneguts parcs de Disney, o Disneyland,  van passar a anomenar-se Disneylandia, seguint la norma no escrita de països com ara Finlàndia, Irlanda, Islàndia o l’illa de Groenlàndia, que deriven de Finland, Ireland, iceland i Greenland.  En aquest cas, el sufix -landia (acceptat plenament en castellà i només tolerat en català, ja que no es troba als diccionaris, malgrat que l’utilitzem o l’hem utilitzat a bastament) hauria castellanitzat  l’anglès land, el qual afegeix el significat de país al terme sufixat.
Com a exemple prou conegut, si al terme natura hi afegim la partícula land en sorgeix Naturland, o Naturlàndia,  que ràpidament relacionem amb  país, o terra,  de la  natura. Del que no puc estar segur és de què hauria passat si el parc lauredià s’hagués de batejar avui. No seria estrany que rebés el nom de NaturAnd, perdent la ela pel camí per seguir el nou corrent onomàstic. 
Per a treure l’aigua clara del que volia dir Esland vaig consultar  les xarxes. No es tractava ni d’un nou tipus de crèdit bancari, ni d’un nou país. Esland no és més que un  acrònim d’Espanya (ES),  Amèrica llatina (Llatinoamèrica o L) i Andorra (AND) que, sempre segons la seva pàgina web,  són tres localitzacions geogràfiques que comparteixen l’idioma que les uneix més enllà de qualsevol frontera ja sigui física o virtual. De fet, divendres passat, es feia un lliurament de premis a Andorra sota aquesta bandera. Mentre repassava a qui es premiava i per quin motiu, vaig llegir que el guardó amb què es va obsequiar els guanyadors, era una representació de la lletra A i alhora un aparell d’origen desconegut que dota d’eines i habilitats per a la creació.  Aquest trofeu  també és  una metàfora sobre l’emancipació del talent gràcies a la tecnologia i la irrupció dels creadors de contingut en el món de l’entreteniment. I en llegir aquesta paraula, entreteniment, vaig recordar un dels llibres més polèmics de Neil Postman, publicat l’any 1985 quan el terme streamer encara ni s’havia encunyat, on recorda que estem en perill de divertir-nos fins a morir.