Diumenge érem més de 600 persones que vam sortir preparades per córrer l’11a Cursa de la Dona. Hi havia ganes de cursa, de fer pinya contra la xacra que és el càncer de mama, que és del que es tracta en definitiva, i com bé va dir el cap de Govern, Xavier Espot, d’alçar la veu en favor de la igualtat entre dones i homes. Però que el dorsal número 1 es reservés a ell mateix, no tinc gaire clar què diu sobre la persecució d’aquesta igualtat efectiva. N’hi ha que pensem que no va ser un detall gaire bonic. Ja sabem que els dorsals amb aquests números especials es reserven a personalitats o gent especial, però segur que ens venen al cap altres noms, més enllà d’Espot, per dur el número 1 en aquesta cursa. Sense anar més lluny, es podria haver reservat per a la ministra de Presidència, Conxita Marsol, vist que els membres de l’Executiu, conselleres generals i representants dels comuns tenien assignats els números més baixos. Segurament el mateix Espot l’hauria cedit gustosament a alguna de les seves companyes de gabinet o a qualsevol altra dona inscrita a la cursa. També s’hauria pogut aprofitar per fer un homenatge a alguna persona afectada per la malaltia, ja que un dels objectius de la cursa és donar visibilitat al càncer de mama. Entenc la dificultat d’aquesta opció, moltes no voldrien ser el focus d’atenció, i menys per haver patit o estar lluitant contra un càncer. Una altra alternativa hauria estat donar el número 1 a la corredora més veterana o a la més jove. O potser també, per evitar la imatge d’un home lluint el número 1 a la Cursa de la Dona, s’hauria pogut retirar aquest dorsal. Segurament ningú s’hauria adonat que faltava.
