El paper clau de l’esport

Avui vull escriure sobre una de les qüestions que, d’una banda, considero com una de les més importants per al conjunt de tota societat, i de l’altra, ha estat, és i m’agradaria que continuï sent, una de les més importants de la meva vida i que, sense dubte, més ha marcat el que avui puc arribar a ser, la meva personalitat i bastants dels records més satisfactoris i gratificants quan miro enrere, un exercici que arribats a certa edat diria que tots fem almenys de tant en tant.

I m’explico! Durant tota la meva infantesa i adolescència vaig practicar esport de forma modesta i amateur, però alhora amb un grau de compromís i seriositat important. A mesura que van passar els anys vaig passar d’entrenar tres cops a la setmana a fer-ho diàriament, i fins i tot, alguns dies el cap de setmana, simultaniejant amb les freqüents competicions en què prenia part al llarg de la temporada. Vaig ser campió d’Andorra de cros i de proves de llarga distància, vaig arribar a ser seleccionat amb la selecció catalana en competicions a l’Estat veí i vaig obtenir alguns bons resultats en proves a Catalunya, Aragó o el sud de França, com per exemple un podi en la rellevant Jean Bouin que se celebra a Montjuïc i que, en categories inferiors, pot arribar a comptar amb més de mil participants en cada categoria. Tanmateix, i sense cap mena de dubte, els records més gratificants vinculats a l’esport els tinc en resultats per equips com ara el triomf amb el Col·legi Sant Ermengol en aquesta mateixa prova; els viatges en autobús, seguir per tot el circuit als companys per animar-los, la lliga catalana d’estiu amb companys practicant les múltiples especialitats de l’atletisme en pista i anar tots junts sumant i restant punts per mirar d’anticipar si pujaríem o no de categoria o alguna petita trastada, juntament amb la resta d’esportistes, que ara ja és massa tard per explicar públicament. Són records que no només em transporten al passat, sinó que em provoquen un somriure i la placidesa de les bones vivències de la meva adolescència i joventut.

Deixeu-me ara que els exposi un recull d’algunes de les aportacions de l’esport a una societat que he pogut trobar en documents com ara la Carta Internacional de l’educació física, l’activitat física i l’esport, Unicef, el llibre blanc de la Unió Europea o algunes de les legislacions més avançades en la matèria. La llista és llarga!! La millora de la salut pública, la contribució en l’educació i la formació, promoció de la ciutadania activa i el voluntariat, l’afavoriment de la inclusió social, la integració i la igualtat d’oportunitats, la prevenció en la lluita contra les discriminacions i la violència; els valors que aporta per a joves i adolescents principalment però alhora per al conjunt de la població en general i que entre altres són la cultura de l’esforç, la disciplina, la perseverança, l’autonomia, la tolerància, la confiança en si mateix o l’esperit d’equip. A tot el ja comentat s’hi poden afegir aspectes com ara l’acceptació del cos d’un mateix, la lluita contra el conformisme, la disminució de malalties o trastorns alimentaris i la millora de l’autocontrol.

Les darreres dècades està demostrat científicament que ha augmentat el sedentarisme alhora que s’han reduït els treballs manuals o per exemple el fet de caminar com a mètode de desplaçament; la pràctica de l’esport és doncs una opció necessària per a la majoria de persones, però encara més per als joves i adolescents, a qui, a més (i també està demostrat), ajuda en la prevenció d’hàbits nocius com ara el tabac, l’alcohol i les drogues.

Tot el que he escrit és d’una banda per posar negre sobre blanc coses que no només sento, sinó que a més em produeixen fins i tot certa emoció; també dono gràcies al fet que les meves dues filles estiguin fent esport de forma regular, amb seriositat, competint i sobretot gaudint de l’exercici físic, de les companyes, de les competicions i aprenent, aprenent molt i en molts àmbits. L’esport és molt important, és essencial.