La destitució fulminant del coronel de la guàrdia civil Diego Pérez de les Cobos ha evidenciat un cop més la poca vergonya de l’esquerra política, intel·lectual i mediàtica espanyola, desquiciada i sense rumb des que va caure en el parany de voler competir amb la dreta, i també amb l’extrema dreta, per demostrar qui de tots era més bo i més espanyol. I és que polítics, intel·lectuals i mitjans de comunicació teòricament d’esquerra, però que no els cauen els anells per renunciar als seus principis –diuen sempre “a favor d’un bé superior”– s’han posat les mans al cap i han elevat el crit al cel perquè –oh quina sorpresa– la guàrdia civil ha fet i lliurat a la justícia informes, en aquest cas sobre el 8-M a Madrid, plens de fal·làcies, mentides i incorreccions.
Aquests que ara criden tant i es vanten de desmuntar una policia patriòtica l’existència de la qual mai havien denunciat, són els mateixos que van optar pel silenci més vil i menyspreable quan, no només a partir d’informes plens de fal·làcies, mentides i incorreccions, sinó també amb falses declaracions davant un tribunal, es va muntar un circ per condemnar els presos polítics catalans a penes d’entre 9 i 13 anys de presó, en una acció avalada també per la mateixa advocada de l’Estat que, després de col·laborar en la causa general contra l’independentisme, ara afirma que no es pot fer una causa general contra el 8-M. Silenci també quan, amb informes de les mateixes característiques, es va convertir una picabaralla nocturna en un bar d’Altsasu en gairebé un atemptat terrorista i es va condemnar un grup de vuit joves a penes d’entre 2 i 13 anys de presó.