Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

El paradís perdut de Pilar Burgués




Pilar Burgués va irrompre en el panorama literari amb Flaixos de llum blanca, un sorprenent recull de relats, de textos autobiogràfics, il·lustrat per Berta Oromí, diabètica com ella, sobre un temps de malaltia, d’espera, de trasplantaments d’òrgans, sobre un temps de quiròfan i de passadissos amb fluorescents al sostre.

El 2015 vaig definir Flaixos de llum blanca com el dietari del dolor, un món íntim on de tant en tant apareixia un humor negre, molt fi, i una resignació negra, que tenia moments onírics i que resultava impactant. Enmig del “viatge de pastilles, crosses i cadira”, en paraules de Burgués, hi apareixia el desig de vida normal, de sandàlies vermelles i, puntualment, el record de la infantesa, sense malaltia, un món en què regnava amb tota l’esplendor la figura del pare adorat i absent des de fa temps. Aquest era el germen de Vacances de xics, el recull que ha publicat enguany a Editorial Andorra i que recorre de ple el temps d’aquella infantesa, de la salut, de les vacances. El paradís perdut de la Pilar.

Vacances de xics són relats curts, molt simples; és un llibre petit sobre les coses petites de la vida –sovint les més importants, com diu el tòpic–, sobre nens petits: Pilar i els seus germans que cada estiu deixen Escaldes i la casa de la plaça Santa Anna, on hi ha el domicili i el consultori del famós doctor Burgués, per anar a la Torre del Compte, al Matarranya, el petit poble natal de la mare de Pilar (tot és petit en aquest llibre). Al poble aquesta família nombrosa –ara coneixem també la mare, la tieta, els germans– encara s’amplia més amb tot un univers de didos i tiets i avis i gent i més gent. Un univers que el doctor Burgués, fins i tot, fa filmar amb la seva càmera –les pel·lícules són a l’Arxiu Nacional– i que ara Pilar recrea de nou amb els seus textos. Una família que construeix el seu relat i el seu record diversos cops, per tant.

Vacances de xics no és colpidor –i amarg– com Flaixos de llum blanca; és, en paraules de l’autora, ingenu i alegre. És dolç, diria jo. A aquesta amabilitat del petit llibre hi contribueix també l’il·lustrador, Sergi Mas, amb uns petits –de nou, surt l’adjectiu– quadres d’escenes quotidianes, d’animals tossuts, de nens que juguen, de santes sinistres a les seves estampes. Autora i il·lustrador s’alien i fan somriure el lector en aquesta lectura ideal per a l’estiu.

Anava a dir que Vacances de xics és un llibre molt femení per aquest afany amb el detall, però des que aquell va fer que una famosa magdalena desvetllés tants records i ho va narrar en set volums, ningú no pot dir mai més que aferrar-se a les petites coses i fer-les l’eix del relat sigui propi d’un estil femení. És humà i prou.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic