Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

El Pas de la Casa, escudella de segona

Autor: Rosa Maria Carrasco Giribet


Soc del Pas. Sempre m’he sentit orgullosa dels meus orígens.
Des de ben petita m’han educat en el respecte i la defensa d’allò que et dona de menjar, i per a mi el Pas s’ha convertit en una part del meu cor de la qual no em penso desfer i que defensaré fins a la fi. I estic segura que si coneixeu algú nascut al Pas, us dirà el mateix. Aquells que  hi hem nascut el sentim molt nostre.
Ja fa molts anys que no hi visc, però hi tinc la família, i intento no fallar fent-hi una visiteta cada cert temps. M’agrada passejar-m’hi i saludar aquells que han estat els meus veïns de sempre. Me l’estimo i no m’agrada quan el menyspreen. I ho han tornat a fer.

Aquesta no pretén ésser una enèsima opinió sobre l’abandonament que viu el poble.

Avui vull mostrar que, quan algú decideix posar remei i posar-se a treballar per millorar alguna cosa, l’única que es troba és pals a les rodes.
M’explico:
El 9 de gener vaig veure l’anunci de la celebració de les tradicionals escudelles de Sant Antoni a través de les xarxes socials del Comú d’Encamp i… sorpresa!

Al Pas de la Casa la celebren el dia 26 de gener. Vaig pensar: “Recoi, si es descuiden la celebren per la candelera.” Em vaig emprenyar molt. I vaig pensar que pot ser ja n’hi havia prou de queixar-se i calia fer alguna cosa.

Vaig escriure per la mateixa xarxa social al Comú d’Encamp  per manifestar el meu descontentament fent un cop de reflexió i exposant que les administracions i els seus encarregats de Cultura havien de vetllar per fer complir i conèixer les tradicions, fins i tot al Pas.

A la poca estona, em van contestar. Felicito la rapidesa en la resposta. Bàsicament, em deien que tot era qüestió de logística, que com que no hi havia gaires escudellaires a la parròquia, primer es feia a Encamp i la setmana següent al Pas. Ehem...

I jo, des del sofà de casa, vaig pensar: “Que no tenim escudellaires al Pas? Això ja ho veurem.” En deu minuts havia reclutat un esquadró de vuit persones per fer l’escudella el dia que toca.

Els comunico al Comú que ja en buscaria, d’escudellaires, que jo mateixa m’hi prestava voluntària, i que pensava que el millor era parlar per telèfon, un tracte més directe. I els dono el meu número.

Em diuen que potser ja no hi som a temps, però que algú del departament de Cultura em contactarà per parlar-ne. I a partir d’aquí… res de res.

Prudentment, vaig deixar passar uns dies, pensant que aviat rebria la tan esperada trucada, però va ser que no.

Ara ja no hi som a temps, és clar, però no pas per culpa nostra.

Si escric aquestes línies no és per ofendre ningú, ni perquè ningú es disculpi. És perquè estem cansats de ser el cul del món. També en tenim de coses bones! I quan les volem lluir, algú s’obstina a no deixar-nos brillar.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte