El passaport més segur

La història del passaport es perd en la fosca nit del temps. Ja a la Bíblia, a l’Antic Testament, i en concret al llibre de Nehemies (centrat en els fets històrics dels jueus al seu retorn de la deportació babilònica), es parla del que seria potser el primer passaport de la història. Ens remuntem cap al 450 aC quan Artaxerxès I, rei de reis de l’imperi Persa, conegut com a Longimanus pel fet –segons Plutarc– que tenia la mà dreta més llarga que l’esquerra, va escriure una carta en què demanava als governants de les terres de més enllà de l’Eufrates concedir al portador, Nehemies, el pas segur al regne de Judà. Ja en ple regnat de Lluís XIV (1638-1715), rei de França, rei de Navarra i copríncep d’Andorra durant 72 anys, als salconduits usats per transitar lliurement entre els regnes se’ls va denominar “passe port”, que literalment significa en francès antic passar per un port, ja que la majoria dels viatges internacionals es feien llavors en vaixells. D’aquí ve el terme passaport. Després del llarg regnat del Roi-Soleil, gairebé tots els països d’Europa havien establert un sistema per expedir passaports, però és el rei Enric V d’Anglaterra (1386-1422) –que pel seu casament amb Caterina de Valois, la filla del rei Carles VI de França, pretenia unificar les corones anglesa i francesa– qui ostenta el mèrit d’haver inventat el que alguns consideren el veritable primer passaport. Quant  als colors dels passaports, tot i que es pugui pensar que n’hi ha tants com en l’arc de sant Martí, només n’hi ha quatre: el vermell, que acostumen a tenir els països històricament comunistes (també Suïssa, que de comunista en té poc) i la seva variant color vi de borgonya, com el nostre, que normalment tenen els països de la UE (però també altres països no europeus); el blau, relacionat amb el Nou Món: és el color dels països membres del Mercosur, de les  nacions del Carib, d’Amèrica  del Nord (els Estats Units –que el va adoptar el 1976– i el Canadà) i el d’Austràlia, entre d’altres; el verd, reservat sobretot per als països musulmans (un color que l’islam identifica com el favorit de Mahoma); i el negre, que sol correspondre a països de l’Àfrica subsahariana, però és també el color de Nova Zelanda o Palestina i, fins i tot, del personal amb immunitat diplomàtica nord-americana o del Vaticà. I quant a passaports divertits, el que guanyaria el concurs seria Finlàndia, que amaga a la cantonada de cada full un ant que, en passar les pàgines ràpidament, es crea la il·lusió que l’animal corre, com un dibuix animat! Quant a seguretat, però, hem de parlar d’Andorra, ja que el nostre  petit país ja va posar en marxa l’any 2017 la implantació d’un passaport biomètric de tercera generació que té un sistema de seguretat pioner,  considerat com  el “més segur del món”. L’empresa encarregada de situar Andorra al capdavant dels països del món en seguretat va ser la francesa Oberthur Tecnologies (creada el 1984 per Jean-Pierre Savare), que va desenvolupar el nou passaport andorrà. Però no oblidem, com deia el poeta libanès Khalil Gibran, que no progresses millorant el que ja està fet, sinó esforçant-te per aconseguir el que encara queda per fer.