El passat és tossut

Llegíem, ara fa uns dies, en un editorial en un mitjà escrit de publicació diària, que la culpa de com està la policia, arran del que ha passat en l’afer dels trets contra el seu edifici, la tenen els governs liberals. Aquells governs liberals de fa tres lustres, que van fer una llei reguladora del cos de policia mal engiponada, mal dissenyada i mal a­provada.

La pregunta és senzilla i apareix de forma immediata: si tan dolenta i mal feta està l’esmentada llei, ¿per què el Govern demòcrata ha esperat tots aquests anys, cinc de moment, i dos legislatures per despertar i advertir-ho?... Això, en cas que el Govern ho hagi advertit, és clar, per què potser només es tracta d’una opinió de l’autor de l’editorial del mitjà escrit i no dels demòcrates.

No obstant, i més enllà d’aquest cas en concret, és cert que la manera de fer política del Govern demòcrata, i del grup parlamentari que li dóna suport, es pot catalogar com a política de retrovisor. Mirar enrere per repartir culpes i responsabilitats, d’allò que va passar i d’allò que van fer altres.

No es pot dubtar que es tracta d’una forma legítima, encara que covarda, de buscar la supervivència política quan ja no et resten més arguments i quan la confiança està malmesa.

En qualsevol cas, si atenem la inacció i la manca d’iniciativa que ha anat demostrant el Govern, en general, el mal costum de carregar les culpes a algú altre no resulta ser gaire encertat ni gaire elegant.

Només cal recordar que uns quants demòcrates que ara dirigeixen el país, des de la talaia del Govern i des de la calma chicha del Consell General, formaven part d’aquells liberals de fa tres lustres que tan males lleis van fer. I alguns d’ells, amb càrrecs destacats a les files liberals... Així, a primer cop d’ull, un president del grup parlamentari liberal de nom Toni Martí, que també va ser secretari general del Partit Liberal... Per exemple.

Doncs, ¿què han estat esperant quan, passades diverses legislatures i havent completat un mandat de quatre anys amb la majoria parlamentària més majoritària que s’ha conegut mai al país, encara ara no han modificat la tan dolenta i mal engiponada llei del cos de policia?

Segurament, sota el principi d’anar solucionant els problemes a mesura que van succeint en lloc de preveure’ls, els antics liberals de pro i ara demòcrates a foc es troben que no han fet els deures, que no han fet la feina, que no es treuen de sobre la pressió i que no saben com tirar endavant la situació.

Llavors és quan apareix el llibret del “bon estrateg polític” i s’aplica la política de retrovisor i ventilador. De retrovisor per mirar a veure qui ha de rebre la culpa universal de tot, i si pot ser de ben lluny millor, que així és més difícil recordar qui hi havia en aquell moment. De ventilador, perquè un cop identificada la víctima, àlies el culpable de tots els mals, cal posar en marxa el ventilador i repartir la... responsabilitat.

El problema que presenta aquesta pràctica és que el ventilador pot esquitxar la... responsabilitat a tots aquells, incauts, que no volen que se’ls recordi que ells també hi eren en aquell moment i van participar en l’aprovació d’aquelles lleis que ara, passats els anys, posen en qüestió. Que cada un assumeixi i respongui del que li toca...

Sisplau, després de tres legislatures en què els liberals no han tingut representació pública, ni tan sols s’han presentat a eleccions, pretendre que la culpa d’una qüestió actual la té una llei aprovada per ells és pel cap baix ridícul i covard. Ja han passat prou anys, caps de Govern i majories inimaginables per deixar de demonitzar els liberals i per assumir que, amb majoria al Consell, no s’ha fet res per canviar les coses si tan mal fetes estan.

Els actuals esdevinguts mandataris demòcrates, incloent-hi els que van tenir un actiu i destacat passat liberal, haurien de mirar menys el retrovisor..., perquè mirant enrere es corre el risc de xocar, de front, amb allò que arriba per davant.