Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alba Doral

Alba Doral

Periodista

 

 

El patrimoni, el llop i els tres porquets




L’àvia (era gallega, així que no li dèiem padrina) feia uns bunyols que eren una delícia. Suaus i gustosos, rodons i esponjosos a força de batre els ous a pols, amb el mateix ritme i dedicació que altres concentrem a tocar-los. Tac-tac-tac: la forquilla incansable i rítmica contra la tassa. Haurien de ser patrimoni de la humanitat. Patrimoni material, que allò portava molta teca, molta proteïna. Posaré en marxa una candidatura. Ja no vindrà d’una. Si més no fins que Joan Reguant aguanti, que l’estem sobreexplotant. Per què dic tan gran ximplesa? Perquè sembla que el patrimoni (cultural o natural, sense distinció) només val la pena protegir-lo i, com es diu ara, posar-lo en valor quan, amb el corresponent segell Unesco, se’l pot monetitzar.  Si no s’hi veu el rèdit econòmic, ja pot ser  fagocitat pel ciment (en el cas de la natura) o de l’oblit i la desídia (en el cas del que va ser contruït per la mà de l’home). Ja em disculparan que sigui pelma, però mirin Sant Vicenç d’Enclar: tan gran comissió d’experts i encara esperem una explicació plausible. Perquè allò que el vent bufava fort... No ens van llegir el conte dels tres porquets i el llop? Crec que es dona a primer d’Arquitectura. 
Més dubtes al voltant de la proliferació de candidatures Unesco. No sembla més aviat l’última via, el darrer reducte, el crit d’auxili, per conservar allò que en realitat perilla? Perquè l’actual patrimoni de la humanitat són les construccions sense ànima i peribles –afortunadament– la lletjor, menjar porqueries i dir xorrades a les xarxes socials. Quines candidatures de futur! 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte