El patrimoni, propòsit d’any nou

Encetem any i com sempre en aquestes dates arriba aquell moment gloriós de fer els propòsits per a l’any que comença. Que si faré dieta, que si aniré al gimnàs, que si deixaré de fumar, que si seré més positiva... en tenim per donar i per vendre. Però ja posats a demanar, el Govern i el ministeri de Cultura també es podrien posar deures. Una aposta de veritat per al patrimoni del país. Sigui material o immaterial. Que la cartera liderada per Sílvia Riva deixi de ser la maria de totes les que ha de gestionar l’executiu. Que la partida pressupostària sigui adient a tot allò que engloba i que ha de servir, també, per ser un atractiu dins i fora del Principat. L’esfondrament del campanar de l’església de Sant Vicenç d’Enclar hauria de fer-nos obrir els ulls a tots. Veus autoritzades com són les de Valentí Turu i Enric Dilmé assenyalaven ara fa uns dies que és molt fàcil parlar quan tot ja ha passat, però també és cert que apuntaven que en el fons, potser sí que alguna altra cosa s’hi hauria pogut fer i demanaven estar molt més atents a partir d’ara. Això és justament el que m’agradaria. No pot ser que per una banda s’aposti perquè el romànic del país es converteixi en Patrimoni de la Humanitat amb una candidatura transnacional, i que per l’altra un bon dia de pluges torrencials ens adonem que potser part del patrimoni més valuós que tenim a casa necessitaria més atenció de la que se li presta. En tot cas, vot de confiança al Govern. Comencem any i val més fer-ho amb energies positives, pensant que realment la desgràcia servirà perquè la Cultura del país pugui ocupar el lloc que realment es mereix.