El pèndol i la virtut

Durant la crisi del 2008, la majoria dels governs a Europa i a l’Amèrica llatina eren, o bé d’esquerres o progressistes. Ja coneixem les conseqüències que va tenir aquesta crisi en l’economia mundial, però m’agradaria destacar alguna cosa que en el seu moment va ser un fenomen pràcticament global. Tots o gairebé tots aquests governs van acabar perdent les eleccions i els moviments més pròxims a la dreta van ocupar el càrrec. El primer motiu que es desprèn és que l’electorat va declarar culpables els governants i els ho va fer pagar a les urnes. Fet que, d’altra banda, parla molt bé dels sistemes democràtics del món occidental, amb tots els matisos que es puguin contemplar, però que evidencia una clara salut i fiançament de la democràcia en les societats. Ara bé, analitzant aquest fenomen i veient els resultats de les últimes eleccions a l’Argentina, Bolívia i sobretot als Estats Units, voldria posar en relleu una qüestió que em fa pensar en una cosa tan simple com és un pèndol.
El pèndol (del llatí pendulus, pendent) és un sistema físic que pot oscil·lar sota l’acció gravitatòria o una altra característica, per exemple elasticitat, i que està configurat per una massa suspesa d’un punt o d’un eix horitzontal fixos mitjançant un fil, una vareta o un altre dispositiu que serveix per a mesurar el temps.
Per què esmento el pèndol? Perquè és la demostració fidel que, a l’hora de votar, ens movem per patrons que fa la sensació que tenen més a veure amb reaccions extremes que amb fluctuacions moderades. Oscil·lem d’esquerra a dreta gairebé sempre i cada vegada més ens allunyem del famós plantejament del punt mitjà del qual parlava Aristòtil quan postulava que “la virtut és una disposició voluntària adquirida, que consisteix en un terme mitjà entre dos extrems dolents, un per excés i altre per defecte”.
Lamentablement, vivim una era d’excessos. Cridem moltes vegades sense pensar agitats per les xarxes socials i el nostre discurs s’assembla al de l’ultra d’un equip de futbol, perquè reaccionem a aquests excessos de la mateixa manera i amb la mateixa moneda: fervor en lloc de reflexió.
I més enllà de les raons òbvies per les quals Trump ha perdut i amb les quals molts estaríem d’acord, serà per aquest excés que Trump, encara havent perdut, hagi obtingut més de 70 milions de vots? Difícil saber-ho amb certesa. El que sí que podem veure és que el pèndol s’està inclinant, una altra vegada, cap a l’esquerra. Un moviment cíclic que va i ve, com els nostres estats d’ànim i que, desgraciadament, obeeix al fet que vivim reaccionant a factors externs en lloc d’actuar a conseqüència de reflexionar sobre els nostres propis factors interns. Anar i venir. Pujar i baixar. Córrer sense parar. Tan fàcil com seria parar-se i descansar.