El pensament màgic

Al cervell humà hi ha unes zones determinades, una part concreta que quan s’activa es posen en marxa certes habilitats i mecanismes de pensament. És un lloc encara desconegut per a nosaltres. En sabem poc. No obstant això, tenim la certesa que viure amb aquesta regió precisa del cervell activada és viure connectat amb una dimensió diferent.
D’aquesta zona, els xamans li’n diuen pensament màgic. Segons ells, l’home posseeix moltes qualitats terrenals, físiques, sensitives, racionals i lògiques, però desaprofita altres qualitats extrasensorials i sobrenaturals que també posseeix. Totes aquestes qualitats tan poderoses de connexió amb una –sembla ser– font de la vida s’allotgen a la zona del pensament màgic. Amb aquesta zona activa desenvolupes la intuïció, la telepatia, l’autosanació i la sanació dels altres, la comunicació amb tots els éssers vius, la premonició, l’atracció, la inspiració, la inventiva, la seguretat, la creació, la maduresa en l’esperit ...
Amb tots els xamans, alquimistes, bruixes, mags i filòsofs amb els quals he estat al llarg de la meva vida sempre m’han assegurat que activada la zona del pensament màgic l’ésser humà és molt més feliç. Ho és perquè ell és el creador de la seva realitat en tots els sentits i coneixedor de la lògica i secrets de l’existència de la vida, i això el fa sentir-se ubicat i lliure en el caos i incertesa de la incomprensió de la mateixa vida. “Aquesta zona del pensament màgic és clau per a la nostra felicitat”, m’han dit sempre.
En els viatges i trobades que he tingut amb aquests xamans, curanderos, místics o persones de llum sempre m’han assegurat que en la nostra etapa de la infància aquesta zona del pensament màgic estava activa, per això ens sentíem lliures i vèiem la vida amb sorpresa i excitació. La felicitat era més palpable perquè no donaves tanta importància a la vida i als seus successos, i et dedicaves a viure i a imaginar absolutament tot, sense límits, plantejant-ho tot de forma oberta, com un explorador, il·lusionat per descobrir i viure coses noves. Eres un creador. En aquell temps, a la infantesa, vivíem des del pensament màgic. Ens plantejàvem qüestions sense lògica ni racionalitat, simplement per la curiositat d’experimentar la vida en totes les seves formes i capes. Ens passaven situacions que no tenien explicació racional, i la sensació era obrir-se a explorar un món sense límits. Després, a mesura que creixem, la raó es va apoderant del nostre cervell i va sent la zona més activa, de més ús. El pensament màgic, per contra, es desactiva perquè no s’exercita.
Amb el pensament màgic activat tu vius en un estat de pur creador davant l’entorn i l’ambient de les circumstàncies, no et sents un objecte cosificat davant d’una força de la vida imposada. Ets lliure. Entens la vida com un acte d’exploració i creació a través de la teva història personal i existència. Jugues a viure.
Una part de la ciència, des de disciplines com la física quàntica o la neurologia, comença a contemplar aquestes qüestions com a viables per a l’explicació de la vida humana. La ciència encara no sap explicar el misteri de la glàndula pineal, l’anomenat tercer ull, i ara es comença a veure a través d’experiments que sí que hi ha una zona determinada  del cervell humà que està activa. I aquesta zona activada ens porta a un estat de poder personal i comunió amb la vida.
¿Qui no desitja poder sentir-se lliure davant l’entorn i la natura i ser l’amo del seu propi destí? Doncs el pensament màgic permet aconseguir aquest estat de consciència. Dona’t permís, deixa’t anar com quan eres nen, obre la teva ment, deixa que hi hagi un espai buit en forma rectangular i que flueixin els pensaments. Sigues lliure d’imaginar el que vulguis i desitgis. Sense límits en res i per a res. Simplement experimenta.
Torna a sentir-te màgic!