Diari digital d'Andorra Bondia

El periodista és un amargat i masoquista




Dedueixo que els periodistes som masoquistes. Gaudim del patiment. Ens agrada fer com més hores millor i a sous baixos, és clar. Últimament estic sentint massa comentaris i crítiques de companys de professió que en critiquen d’altres perquè cobren sous alts i fan horaris més humans. En lloc d’anar treballant cap a la dignitat de la professió, hi anem tirant sorra a sobre. No sé si és enveja o què, però hauríem de fer una reflexió. Els periodistes –més enllà d’allò del quart poder– tenim una feina i una responsabilitat clau dins de la societat, i aquesta, com altres tantes professions, ha de tenir un preu. Ens venem massa barats, i així va la qualitat de la premsa. Ara, quan un col·lega aconsegueix tenir un lloc en una entitat pública, un càrrec directiu en una gran empresa o unes condicions dignes i un sou més que digne, aleshores pedres contra ell. En altres professions l’enveja es converteix a ambicionar una millora en les condicions laborals i així ho reivindiquen i molts ho aconsegueixen. Nosaltres, els periodistes, no. Critiquem aquell que té una jornada de vuit hores, fa part de la feina des de casa o té sous per sobre dels 2.000 euros. Si no acabes a les deu de la nit amb una mensualitat que s’apropa més al sou mínim que al mitjà, ets carn de canó. Si nosaltres no valorem allò que fem, ningú de fora ho farà i continuarem sent uns amargats i masoquistes. Sempre dic que soc una afortunada perquè treballo del que m’agrada, però m’avergonyeixo d’aquest sentiment d’inferioritat que crec que es viu en el periodisme. Enhorabona a aquells que us feu valdre!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte