Sento horroritzada aquests dies que un noi ha perdut la vida en directe durant una retransmissió a través de les xarxes socials. Pel que he entès, es dedicava a ser objecte de vexacions i violència. Vull pensar que és un cas extrem, però hi ha continguts que es venen a través de les xarxes socials que no entenc ni puc entendre, i no parlo només de continguts violents o sexuals, sinó també continguts que suposadament “ensenyen” a jugar als nostres infants.
D’altra banda, veig, i potser més durant les vacances, com els minuts se m’escolen entre els dits navegant per aquestes xarxes socials, veient vídeos d’uns i altres sense que m’aportin res de res. Fins i tot al contrari, em poden fer més mal que bé, perquè m’aporten una visió desajustada de la realitat. I en aquest sentit, dos exemples: aquelles publicacions que mostren una imatge falsa de la gent que les comparteix i que es poden trobar a l’origen de moltes malalties mentals més o menys greus (no dic meves, que també podria ser, dic dins la societat en general) i aquells continguts que venen mitges veritats, o mentides directament, i que generen desinformació, amb afectacions per al correcte funcionament de la societat i la democràcia.
Penso que aquestes qüestions són motius suficients com per intentar sotmetre’m a una desintoxicació de les xarxes socials, i em plantejo fins i tot tancar tots els meus perfils, perquè, sincerament, ja no hi trobo el que crec que hi hauria de trobar i que és el que va originar aquestes xarxes socials: saber de les meves coneixences, especialment les que es troben més lluny, i compartir amb elles els nostres moments especials, bons o dolents. I per informar-me prefereixo els mitjans de comunicació, on normalment s’haurien de publicar informacions contrastades, i si no s’hi publica segons què, és que o no és veritat o no s’ha pogut confirmar.
