Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ABaena

Aurora Baena

Historiadora de l'Art

 

 

El pes de l’opinió




L’opinió ha viscut un moment històric àlgid, aquest és, precisament, el temps present. Mai el propi parer sobre tot plegat havia gaudit de tants suports i vies de difusió com els que la tecnologia i els egos han posat al seu servei. A més de les clàssiques sobretaules dels diumenges i la barra del bar de capçalera, els espais per pontificar el punt de vista s’han multiplicat de forma espectacular. I sospito que no en tots els casos ha estat una transformació en positiu.

Confesso que he criticat amb passió i intensitat l’onada d’opinions i opinadors als quals estem sotmesos. El fet de disposar de plataformes per difondre el parer arreu del món no m’ha convençut que les aportacions que hi apareixen hagin de ser interessants i molt menys necessàries. Tot al contrari, la lectura de certs espais d’opinió a les xarxes socials i de vegades a la premsa escrita, m’ha conduït a creure que no hem entès l’ús d’aquests recursos com a eines de coneixement. De referència respecte d’això són les declaracions que sovint ens regalava l’escriptor Umberto Eco, recentment desaparegut, quan afirmava, de forma oberta i contundent, que les xarxes socials “han donat dret de paraula a legions d’imbècils [...] i ara tenen el mateix dret de paraula que un premi Nobel”. Amén.

Tot i això, també crec fermament que hi ha opinions valuoses, fonamentades en el coneixement, el seny i, per què no, la creativitat i l’estil. Dono fe i reconec sense pudor que sovint invoco l’oracle dels meus opinadors/es de referència. Tinc a l’abast un seguit de persones amb criteris enriquidors, fonamentats en coneixements variats i profunds, que contribueixen a la ingrata tasca de fer-me créixer a nivell intel·lectual i no permetre que cometi massa estupideses a nivell vital.

La vida, si més no la meva, com l’acudit més recargolat i corrosiu que conec, m’ha conduït a fer el que precisament critico. I aquí em trobo acceptant la incauta proposta que m’ha fet el diari BonDia d’escriure una columna d’opinió. Trobo encertada la idea del rotatiu de renovar l’espectre d’opinions amb noves veus, però pel que fa a la meva, he considerat prudent definir-la, especialment en l’àmbit de les pretensions.

A part d’un evident estímul a l’amor propi (no ens en amagarem), voldria fer d’aquest espai un lloc per a la llibertat. Provaré de ser honesta, de mostrar a qui vulgui entrar la meva mirada sobre les coses que anticipo, passarà pel filtre de l’art, la literatura, el cinema, el feminisme i alguna dèria. No esperin gaire estil ni qualitat literària. No en tinc. L’objectiu no és ni de bon tros opinar ex cathedra. Tot al contrari, poden fer el que vulguin amb la meva opinió, utilitzar-la com a estímul o bé passejar-se-la per l’arc del triomf.

Fa cosa d’un any, l’artista andorrana Eve Ariza va dur a terme, en el marc d’una activitat en un museu, una intervenció artística titulada El pes de l’opinió. La pauta era inicialment quantificar l’opinió amb una mesura de pes, és a dir, una xifra. Exactament 696 grams d’opinió articulats en dos punts de vista, “m’agrada” i no “m’agrada”. El més interessant, espectacular i m’atreveixo a dir màgic va ser el moment que ella alliberà les opinions lliurant-les a les nostres mans.

Aquesta xifra, aquestes opinions, en mans del públic, es van convertir en espai, van transformar els discursos de la sala, van acolorir l’entorn, van ser motiu de riure i sorpresa, van transformar-se en joc, en protesta i en reivindicació. L’opinió era una festa de llibertat, constructiva i alhora lúdica. Seguint aquest esperit us animo a fer amb els continguts d’aquesta columna el que us doni la més absoluta i real gana. I ja veurem què passa.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Doncs comences molt bé Aurora, felicitats i et continuarem llegint.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte