D’Andorra estant, afirmar que el Pirineu s’està despoblant pot semblar una falsedat evident. La realitat demogràfica andorrana –amb més de 73.000 habitants– contrasta amb la dels territoris veïns, afectats per una situació crítica de pèrdua de població i d’abandonament de pobles, molts dels quals convertits en nuclis de segona residència en el millor dels casos. Aquesta situació, si bé no és nova, s’ha agreujat durant els anys més crítics de la crisi econòmica, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

En el conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, del 2011 al 2017 s’ha produït una pèrdua demogràfica del 7% aproximadament (de 77.189 a 71.637 habitants). Per tant, avui, la població d’aquest àmbit territorial format per un conjunt de sis comarques (5.775 km2) és menor que la de tot el Principat d’Andorra (468 km2). I la tendència només pot empitjorar, ja que la població s’està envellint i les noves generacions no omplen els buits deixats. Quant a la població del 2016, un 19,4% dels pirinencs tenien més de 65 anys, però els menors de 14 tan sols representaven el 13,7%. Tenint en compte que el territori no rep població forana per compensar la dinàmica, la cosa pinta malament.

Davant d’aquesta realitat, sorprèn que diversos mitjans, com ara TV3, presentin com una notícia positiva per a Gisclareny el fet d’haver esdevingut el poble més petit de Catalunya, i superar en xifres negatives Sant Jaume de Frontanyà (27 i 30 habitants a finals del 2017, respectivament). I encara sorprèn més que l’alcalde d’aquest darrer poble digui que no els costarà gaire recuperar el títol, perquè ha marxat una família del poble que encara no ho ha notificat al cens. Ambdós nuclis berguedans, si bé aliens a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, formen part de la mateixa realitat territorial i són víctimes de la situació crítica de despoblament que pateix la Catalunya rural.

No hi ha motius de celebració amb notícies com aquesta. Més aviat caldria reflexionar per saber què va malament i com es poden revertir les dinàmiques. Realment hi ha polítiques per evitar la despoblació del territori? S’està incentivant que la gent es quedi a viure i a treballar al país? Hi ha opcions reals, de viure i treballar a les comarques pirinenques? La gent marxa per manca de feina, de serveis i/o de bones comunicacions? Podem seguir vivint d’una agricultura i una ramaderia de subsistència o del monocultiu del turisme? Si no es fa una diagnosi acurada de la situació, difícilment podrem buscar la solució a una problemàtica molt greu de la qual es parla menys del que tocaria; i quan se’n parla és per fer concursos de popularitat sense sentit.

El que és evident, tanmateix, és que com més temps passi pitjors seran les dades i més complicat serà canviar el rumb i el model de país. Tant de bo m’equivoqui, però crec que algun dia ens lamentarem de no haver posat tots els mitjans per mantenir la gent al territori.