Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

El plaer tranquil




Potser la primavera no s’adiu del tot al títol que he escollit per encapçalar el text d’avui. Potser la primavera ho és tot excepte tranquil·la. Però quan passejo vora el riu només puc pensar en aquest dolç discórrer de l’aigua, l’aire, la mirada i els passos. En una altra ocasió vaig evocar en un d’aquests articles l’obra de Jiro Taniguchi El caminante. Avui, parlaré de dues obres del mateix autor, properes però alhora allunyades, ja que s’hi passeja, però el protagonista ho fa de restaurant en restaurant.

En aquesta ocasió som amb un venedor d’importacions i exportacions. Un home amb vestit de negocis, que entre visita i visita aprofita per dinar a la ciutat i al barri on es trobi. És El gourmet solitario (1997) i Paseos de un gourmet solitario (2015). L’argument, resumit a l’inici d’aquest paràgraf, és desconcertant. L’acció és mínima i els diàlegs irrisoris. Pràcticament només podem llegir els monòlegs interiors del protagonista i els ingredients identificats a les vinyetes que presenten els plats. Però tot i així les obres són summament expressives, ja que el còmic, recordem-ho, basa el seu potencial en la narració, i la poesia, per imatges. 

La lliçó del gurmet solitari és la del gaudi hedonista del menjar. No ens enganyem, el mateix personatge reconeix, havent sortit dels establiments, que potser ha pecat d’excessiu i s’ha deixat endur. Tot i així, la sensació tramesa per les seves expedicions és el gaudi tranquil dels elements quotidians. Quelcom semblant al caminant, la visita al restaurant li permet conèixer la idiosincràsia del lloc, el parlar dels habituals, el tracte entre el personal, a més de les textures i els sabors, i anant més enllà, el confrontar-se amb els seus propis desigs i amb les seves eleccions, ara encertades ara equivocades. Coneixement de l’exterior i de l’interior, i tot sota el ritme pausat que hom descobreix quan para atenció. 

Però el menjar no és sempre matèria del plaer tranquil. Un exemple el brinda un altre autor japonès, Hayao Miyazaki. És a la pel·lícula El viatge de Chihiro (2001), quan l’esperit anomenat Sense Cara suborna els treballadors de la casa de banys i endrapa desesperadament tot el menjar disponible. Aquest esperit, un intrús, és conduït per Chihiro lluny d’allà, dins del bosc, a la casa de la bessona de la bruixa propietària de l’establiment termal. Allà, el Sense Cara troba la tranquil·litat del te en companyia i de la tasca útil i relaxada, i allà hi romandrà. 

Del manga (còmic) a l’anime (dibuixos animats), dos exemples, trobo, de com dibuixar el mono no aware japonès, expressió que hi ha qui tradueix com a empatia cap a les coses o consciència de la impermanència. L’actitud del gurmet.   

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte