El poblament de les Valls d’Andorra està molt condicionat per la situació de les planes de sud cap a nord. Trobem els primers nuclis habitats que podem considerar poblats o poblacions a les zones més planes o amb control a alçada de les zones més planes: Sant Julià de Lòria, Santa Coloma, Andorra la Vella, Engordany, Encamp i Canillo, pel que fa a les valls del Gran Valira i del Valira d’Orient. A les Valls del Valira del Nord de la Massana fins a Pal. I d’Ordino fins a la Cortinada. Aquí s’acaba el poblament d’Andorra al segle XIV. Després s’anirà “més Amunt”.

El topònim Canillo es pot interpretar com el lloc de “més Amunt”. Des d’Encamp es pujava a la “plana de Canillo” pel camí que passava per Meritxell i Prats i baixava al poble de Canillo que antigament es dividia en sectors diferents de població en funció de la insolació i del pas dels rius.

Els poblaments més antics es troben al costat solà: al Quer, a la Torra, al Pui i al Vilar. També hi ha poblaments prop del riu Valira, en zones més obagues.

El riu de Montaup és el que defineix el primer pla urbanístic del poble de Canillo, ja que el poblament es produeix seguint aquest riu fins que es troba amb el Valira d’Orient. El poblament als dos costats de l’actual carretera que travessa el poble de Canillo és molt recent (1933). S’ha d’imaginar un primer poblament amb cases disperses.

És molt difícil conèixer quines varen ser les primeres cases del poble perquè a l’edat mitjana no es defineixen les cases, sinó només el nom dels caps de casa, que per sort, a vegades donaran nom a la casa en el futur.

Tot i aquestes dificultats, m’atreveixo a dir, recolzat amb les aportacions de Jordi Alcobé, de Marc Casal, del recordat Martí Salvans i del Joan Casals, publicades a la segona edició del llipe Nostres Arrels, la proposta següent de poblament antic del que avui és la població de Canillo.

Al Quer es troba documentada a l’edat mitjana una casa que podria correspondre a la del Masover de Mereig. 

A la Torra s’hi podrien trobar les cases Mora, Som, Peret i Pedrico. 

Al Pui, les cases Sinfreu, Mangautxa i Armany. Hi havia una antiga casa prop de l’església de Sant Serni que va ser propietat de la Casa Pal de la Cortinada, que al segle XVI es va vendre al Consell de la Parròquia de Canillo per ser la primera Casa Comuna.

Al Vilar es documenten les cases Fontana i Pellicer.

També es documenten algunes cases a la zona obaga. Es documenten dues cases i una església a Sella (Sant Martí), desapareguda a partir del segle XVII. També s’esmenten els llocs de la Cal, on es trobava el Forn de Calç (prop de l’actual caserna de bombers de Canillo), de Caselles, que es trobaria prop de la capella de Sant Joan i que la documentació diferencia del lloc del Vilar. Finalment la documentació també esmenta el lloc de les Moles, que es podria situar on es troba l’actual mur d’escalada. Els aiguats podrien haver fet desaparèixer les poblacions de Sella, de Caselles i de les Moles.