Dimecres al vespre Xavier Espot i un miler de persones estaven al Centre de Congressos de la capital. Tota persona que ocupa un lloc de poder polític o econòmic hi estava present. Era el lloc i el moment per veure, i sobretot, per ser vist. Però que ningú s’equivoqui. Xavier Espot no va convocar el poder. El poder va convocar Xavier Espot. I Xavier Espot va complir amb allò que necessita el poder absolut. Un hereu de casa bona, ric, amb estudis, amb capacitat comunicativa, net i polit que va recitar perfectament una lliçó ben apresa. Com el bon minyó que a la festa de fi de curs fa el paper estel·lar de la funció teatral davant de tota la família. Un lluïment de la disciplina apresa.
El missatge ha quedat molt clar: el poder absolut està unit i té un candidat que garanteix la continuïtat del control de la classe dirigent.
De fet, el poder va fer pam i pipa i va entonar un elis elis als ciutadans corrents. Amb una luxosa posada en escena d’un poder unit que controla un candidat ensinistrat, mentre que el poble va perdut i es queda a casa entre avorrit, fastiguejat i mig atemorit.
El poder va demostrar que surt de casa i s’imposa quan vol i com vol. Que les institucions són seves, que el Centre de Congressos és seu, que els carrers són seus, que Andorra és seva.
I Xavier Espot ho va deixar molt car. Es va adreçar als presents per anunciar que el futur es dibuixarà entre tots. Entre tot el poder que estava al Centre de Congressos, evidentment.
Els comptadors de vots treien fum. DA es va presentar com l’opció guanyadora. Tots units i amb un candidat polit, endreçat i obedient que va fer un perfecte discurs de continuïtat garantida.
És impressionant el soroll que poden fer mil persones amb dret a vot i el silenci que poden patir les 26.000 persones restants amb dret a vot tancades a casa. Quan no tens el poder és molt difícil sortir de casa, no fos cas que et posin l’etiqueta de mal andorrà, que et treguin les hores extra, que no et contractin el fill a Govern, que et facin una inspecció abusiva del que sigui al negoci, que et posin problemes a la duana o que se’t quedin el negoci com ha passat a tants.
El missatge a Pere López i a Jordi Gallardo és molt clar. DA no està derrotada. Si voleu alguna cosa, haureu de derrotar tot el poder fàctic. El missatge a les candidatures parroquials amb aspiracions a candidatura nacional, és molt clar: a fora fa molt fred i dins de la pinya del poder fa caloreta. El missatge a la resta de les opcions polítiques és molt clar: no molesteu, que el poder el tenim nosaltres i el poble suposadament sobirà es queda a casa perquè ens tenen por.
I així estan les coses. El poder està unit i tenen un candidat controlat. El poble no està unit i el seu candidat es diu abstenció de primer cognom i es diu fins als nassos de segon cognom. Però aquest candidat no obté representació al Consell General i no mana. Personalment, felicito l’aparell organitzatiu de DA per la perfecta posada en escena de dimecres, i els estic molt agraït. Han evidenciat que DA no ha perdut, que en tot cas a DA se l’haurà de derrotar. Que DA és el poder absolut que controla totes les institucions, que tenen tots els recursos del poder, i que l’actual oposició haurà de picar pedra per guanyar-los.
Si els 26.000 que no estaven al Centre de Congressos volen deixar d’estar sota el destructiu poder absolut monopolitzat per aquells que estaven al Centre de Congressos, ja saben el que han de fer. S’hauran d’unir i hauran de tenir un candidat que no es digui abstenció. Un candidat aglutinador, ferm, innovador, amb visió àmplia i vocació unificadora. Missatge rebut i gràcies per posar-ho tan clar i gràcies per fer-ho amb prou antelació per tenir temps de revisar algunes coses.