Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

El polític club de la tragicomèdia




Va ser el riure d’una esclava de Tràcia el primer a ser documentat. I va sorgir espontàniament de la caiguda de Tales de Milet dins un pou. El gran pensador va oblidar la màxima que per mirar el cel mentre es camina, cal primer assegurar-se on es posen els peus. Un home plora pel que un altre riu.

Sembla que en això de protagonitzar situacions còmiques involuntàries el col·lectiu més inspirat les darreres setmanes és el dels polítics. Penso en Johann Schneider-Ammann i Sigmundur David Gunnlaugsson; encara que aquesta restricció m’obligui a deixar de banda intervencions memorables en clau paròdica com la de Mariano Rajoy a Salvados o la de Donald Trump al Saturday Night Live.

Johann Schneider-Ammann, president de la Confederació Helvètica, va pronunciar un hilarant discurs —malgré lui— que s’ha convertit en fenomen viral. El tema era el valor terapèutic del riure. La gràcia es troba, com narra el corresponsal d’El País, en la contradicció entre paraules i gestos: “Un semblant sever i un to dramàtic als quals se sumava un fons escollit amb escàs gust. Tot sense la més mínima ombra d’un somriure.” Fins que el president va arrodonir el seu parlament amb la paradoxal proclama de “le rire c’est bon pour la santé!”. I les rialles dels assistents encara segueixen traspassant fronteres virtuals.

Sobre els usos medicinals del riure ja en parlava Kant, un filòsof que de divertit no en tenia gaire, i que creia que l’activació d’aquest acte sanador sorgeix de la incongruència d’un acte o expressió i de “la sobtada transformació d’una ansiosa espera que queda en un no res”.

Precisament d’ansiosa espera podríem definir el temps mort que va deixar passar Sigmundur David Gunnlaugsson després de ser preguntat per la seva —presumpta— relació amb una empresa opaca. Al primer ministre d’Islàndia li ha esclatat la investigació dels papers de Panamà en plena entrevista televisada. No és l’únic alt càrrec polític implicat en aquest escàndol. Però sí el que ha quedat retratat, com Tales de Milet, per a la posteritat. Fins aquell moment el polític es mostrava distès, animat, divertit. Els espectadors hem entès com de prima és la línia que separa la comèdia de la tragèdia, o l’humor de l’estupor. I viceversa.

Si no, fem la prova pràctica. Ajuntem #panamapapers amb “Andorra” a la nostra xarxa social de referència. Quan arribi el primer calfred canviem la recerca per “Schneider-Ammannrire”. Et voilà. Un home riu pel que un altre plora. Condició humana.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte