Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

El poni de Pasqua




Les tradicions han canviat moltíssim, però, temps era temps, hi havia un moment al febrer en què la mestra compartia la bona notícia: l’endemà només hi havia cole al matí i dinaríem, al camp, el reglamentari entrepà de truita. Ningú de nosaltres tenia clar per què, i se’ns en fotia: era l’excusa per petar-nos classes i potser, qui sap, encertar-li a la senyu Assumpta als morros durant la clàssica batalla campal de menjar que cloïa el festeig.
Resulta, jo ho ignorava, que la jornada en qüestió era Dijous Gras (o Llarder). La celebració donava el tret de sortida al Carnestoltes i a la setmana prèvia a Quaresma: ens havien menjat el cervell mil vegades amb el conte de la vella amb set cames, i a mi la imatge (amb tants membres inferiors) em feia venir molt mal rotllo. El període s’inaugurava, passat ja el Carnaval, Dimecres de Cendra. Llavors tornàvem a perdre les hores de la tarda, a l’escola, en aquella ocasió per anar a enterrar la sardina, que portàvem penjant d’un fil lligat a una vareta de fusta que brandàvem orgullosos. Ni flors, de la raó per fer allò, fins que anys després vaig saber que el sepeli simbolitzava deixar enrere els desoris carnavalescos i endinsar-se en una època de purificació. A mesura que avançava el calendari, per tal de fomentar l’abstinència, la introspecció i altres martingales similars, l’oferta culinària domèstica esdevenia més espartana del que ja ho era de costum. Quaranta dies amb les seves nits que menaven, amb l’ànima pura i neta com una patena, a Diumenge de Rams, quan la canalla inundava els carrers amb la punyetera palma, jo disfressat de no sé què i la meva germana lluint una trena que ella odiava a mort i que jo trobava molt útil a l’hora d’estirar-li els cabells. Més tard vindria Dijous Sant i la missa a la qual assistíem cada any, per devoció, naturalment, i perquè un cop fora de l’església passàvem per caixa i queia la propina de les tietes. A partir d’aquí la cosa feia baixada i esperàvem, delerosos, l’arribada del dilluns i la visita dels padrins. La veritat, cal dir-ho, no podíem ni veure’ls, però érem conscients que portarien la mona, i si anaven ben dades encara rascaríem alguna contribució extra a la guardiola.
Tot això, ja ho dèiem, està liquidat. Enguany, a les confiteries ni rastre dels pollets o les plomes de sempre, que han cedit el protagonisme a Pikachu i als personatges de My Little Pony. Mesos abans, els petits de casa van inhumar el cadàver d’una arengada virtual via Zoom, i el dia de la truita, com a alternativa respectuosa amb les gallines –aquestes dates, amb l’alta demanda d’ous, patien el que no està escrit– van degustar una potinga a base de succedani d’ou desmolecuritzat, cortesia de Ferran Adrià.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte