Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de David Mas

David Mas

Historiador

 

 

El pont d'Engordany, després de la restauració de l'any passat.

El pont d’Engordany




Originalment unia els pobles del Quart d’Escaldes i era clau per connectar les valls.

Aquest pont originalment era conegut com a pont de Caldes o d’Escaldes. Està situat al vèrtex nord de la plaça Santa Anna on creua el riu Valira d’Orient entre les poblacions d’Escaldes i Engordany, d’aquí el seu nom. Era també per on passava el camí ral que des de la plaça Santa Anna vers llevant s’adreçava a Encamp i en direcció nord travessava la part baixa del solà d’Engordany per arribar al pont dels Escalls on una cruïlla donava l’opció d’adreçar-se vers Andorra la Vella o vers la Massana i Ordino. És a dir tenia una doble importància: unia les poblacions que integraven el Quart d’Escaldes-Engordany (actualment parròquia) i a la vegada era un element clau en la comunicació entre les tres valls, les dues del nord, la del Valira d’Orient i la del Valira del Nord, i la vall sud, la del Gran Valira.

Té un sol ull, i està constituït per un arc de mig punt a base de dovelles de pedra, pissarrenques i calcàries als extrems i de pedra tosca al centre, i que es recolza a les dues ribes del riu. En algun punt de l’intradós encara es poden veure les marques deixades pels taulons de fusta de la cintra emprada en la seva construcció. Per sobre de l’arc el parament és irregular, integrat per pedres de diferent origen. Just damunt del centre de l’arc hi ha una pedra amb la data de construcció gravada: 1815. No forma una esquena d’ase i per la part superior és pla, però amb una certa inclinació cap a la riba esquerra per salvar el desnivell dels dos extrems dels quals el que continua vers el carrer d’Engordany és el més alt. El paviment està empedrat i a banda i banda hi ha una barana de pedra. Arran del costat nord-est es conserva l’arrencada del pont de pedra al qual va reemplaçar. Té una llargada de 8,50 metres i la seva amplada és de 3,30 metres incloses les baranes, deixant entre elles l’espai just perquè hi pogués passar un carro.

La primera referència de la presència d’un pont en aquest punt és de l’any 1520, quan surt citat en la demanda d’autorització de la construcció de la capella de la Immaculada i de Sant Pere Màrtir com “ad ponte de les Caldes”. Normalment la paraula pont s’utilitzava en parlar d’un pont de pedra, si era de fusta s’emprava el terme palanca.

L’any 1772 un aiguat va ensorrar el pont, a més d’emportar-se tres cases properes. Del pont només va quedar l’arrencada dreta de l’arc; és la que encara es conserva i s’hi pot observar que les dovelles de la rosca d’aquell pont eren de granit i molt ben tallades.

La reconstrucció del pont va trigar uns anys a poder-se fer per la manca de recursos econòmics per pagar l’obra. L’any 1785 el Quart d’Escaldes-Engordany es va adreçar al Bisbe d’Urgell demanant-li ajuda per reconstruir el pont que l’aiguat s’havia endut. La resposta del bisbe, Juan Antonio Quevedo Alvarado, estava plena de bones paraules, assegurant que amb el temps tot s’arreglaria i que comptaven amb la seva benedicció. Durant uns anys el riu es devia creuar mitjançant una palanca de fusta, però aquesta mena de construcció presentava la dificultat de trobar arbres prou llargs per cobrir la distància entre les dues ribes a banda de la seva fragilitat i inestabilitat en una cruïlla tan transitada.

No va ser fins a l’any 1815, quaranta anys més tard, quan el Comú d’Andorra va contractar uns mestres d’obres per procedir a la reconstrucció del pont, que es va decidir no aniria on estava l’anterior, sinó just al costat (és el pont que ha arribat fins nosaltres). Per efectuar els treballs es va convocar una “manobra”, en la que tots els veïns havien de participar fos aportant homes per treballar-hi o animals amb els quals transportat els materials necessaris, fusta i pedra. Molt probablement el que va permetre disposar dels diners necessaris per pagar l’obra va ser la venda de boscos per fer carbó amb el qual alimentar la farga del Madriu, activa en aquest moment i a la que veia poc el Comú Havia renovat el contracte d’arrendament.
Amb la construcció de la carretera que uneix Escaldes amb Andorra la Vella l’any 1933 i la creació de l’actual avinguda Carlemany, el camí ral va deixar d’utilitzar-se com a tal i el pont va perdre la seva funció de nus de comunicacions entre parròquies. No obstant això, avui en dia, encara continua sent el nexe que uneix Escaldes amb Engordany.

Aquesta breu història ha estat extreta de la recerca històrica efectuada en el marc del projecte de Pont a Pont, promogut pel Comú d’Escaldes-Engordany amb l’objectiu de difondre els seus ponts de pedra i l’entorn urbà que els acompanya.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte