El porc fer (també anomenat senglar, Sus scrofa en la terminologia científica) prolifera a les nostres contrades i regions per tres raons principals:
a) és un animal omnívor, menja pràcticament de tot (això representa que pot disposar d’aliment amb més facilitat);
b) les altes taxes de fecunditat (una femella pot tenir de tres a vuit porcells en un sol part; i, de vegades, aquestes femelles, sobretot si disposen de menjar en abundància i estan en un lloc tranquil per a elles, poden arribar a tenir dos parts en un any);
i c) la desaparició dels seus principals predadors naturals.
Secularment, el depredador més directe del porc fer a Europa havia estat el llop, que exercia de control natural de les seves poblacions. El llop va desaparèixer pràcticament d’Europa, i llavors el seu rol va ser assumit en bona part per l’ésser humà, a través de l’activitat de la cacera. L’extinció de moltes poblacions de llop al continent europeu no va suposar, com molta gent pugui creure, un increment significatiu de la població de porcs fers, ja que les caceres realitzades per l’ésser humà varen ser molt freqüents i efectives.
Per caçar el porc fer, els humans emprem generalment gossos que li segueixen el rastre. Sense aquests gossos, capturar un porc fer seria una tasca gairebé impossible. Tu vas per la muntanya i resulta dificilíssim que puguis veure un porc fer, perquè aquesta bestiola disposa d’una oïda i d’un olfacte finíssims, i a més és un animal amb un elevat coeficient d’intel·ligència, i quan sent de lluny la presència de l’ésser humà fuig perquè no el puguem trobar.
La gent del món rural és la que bàsicament ha portat des de sempre el pes de tenir gossos i de caçar el porc fer. Però avui dia, en què assistim a un abandonament de la pagesia i a una despoblació del món rural en general, ja no hi ha gent de pagès ni hi ha gossos, i el porc fer prolifera sense control fins a esdevenir un malson, un autèntic problema.
Jo demanaria d’una manera urgent, urgent a totes les administracions, tant a les estatals com als governs locals, que assumeixin o subvencionin amb crèdits molt tous la cria i el manteniment de gossos que puguin servir per fer batudes de porcs fers. I caldria també fomentar entre els joves el relleu generacional per tal que es mantinguin en el futur aquestes batudes tan indispensables. Amb tot això, les poblacions d’aquests animals tornaran a ser les òptimes i ens evitarem danys als sembrats i a les propietats dels pagesos, els accidents de trànsit, la possible alteració i degradació dels ecosistemes amb la generació de desequilibris ecològics o la proliferació, per superpoblació de l’espècie, de malalties i d’epidèmies entre el continent de porcs amb els problemes sanitaris que això pot comportar sobre el medi en general i les persones.
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg