El port del Port

Segons el malaguanyat Manuel Anglada, el port del Rat (2.539 metres), deuria el seu significat a una redundància, atès que Rat estaria relacionat amb el mot basc arrate, que significaria coll o port. De fet, força quilòmetres al sud d’Andorra, més avall de Ponts, camí d’Artesa, hi trobem, no gaire lluny de la carretera, la petita població del Colldelrat, de nom força similar al del port andorrà, encara que de característiques geogràfiques distants. Xavier Planas, de referència obligada en l’estudi de la toponímia al nostre país, també sembla relacionar el nom del port amb aquest origen remot, de quan probablement es parlava a les nostres contrades una llengua preromana que tindria la mateixa arrel lingüística que el basc.
Aquest pas muntanyenc de referència toponímica, el port del Port, va tenir força importància en la comunicació d’Andorra amb el seu nord, en concret entre Ordino amb Ausat i Vic de Sòs, com bé sabem, poblacions veïnes situades al departament francès de l’Arieja, dins dels antics dominis dels comtes de Foix (convé recordar-ho). 
Al nord-oest de Vic de Sòs hi trobem la regió històrica del Coserans, d’arrel aquitana i de cert renom en època romana, com la veïna de Comenge. Mentre que a la vall de Vic de Sòs encara es parla el llenguadocià, al Coserans hi trobarem gent que parla el gascó, ambdós dialectes inclosos en la llengua occitana, la qual ha estat històricament relegada a un parlar domèstic i d’àmbit familiar, tot i que fou en època medieval d’obligada referència literària a bona part d’Europa. 
El Port del Rat se situa a la part alta i de llevant de la vall, al sud de Vic de Sòs i Ausat, relativament prop dels ports d’Arinsal o Negre i de Boet (Vall Ferrera), tots veritables antics punts d’unió de les seves respectives valls amb el nord occità. El del Rat, a diferència del veí port de Creussans, segons em comenta l’amic Jordi Pasques en una conversa, era apte per al pas amb animals de càrrega o cavalleries. Qui sap si per aquest motiu podria haver rebut aquesta consideració redundant en el seu nom. Sempre en quedarà el dubte.
Pel costat andorrà, just sota del port, hi arriba la carretera que s’enfila per la Coma del Forat. La via rodada sembla infructuosament voler continuar per les entranyes de la muntanya a través d’un túnel inacabat que havia d’unir els dos costats en un itinerari alternatiu al del Port d’Envalira i el Pas de la Casa. L’obra del segle XX resta inacabada, mentre que el corriol antic, sempre que la neu ho permeti, encara és transitable per excursionistes i passants.