El port d’Envalira: qui era fra Miquel?

El port d’Envalira, amb els seus 2.409 metres sobre el nivell del mar, és el pas de muntanya per carretera més alt de la serralada i, la veritat sigui dita, un orgull de país, gràcies al servei de manteniment de carreteres del Govern, que sempre procura tenir-lo en bon estat. Ha nevat molt d’aquell Nadal de l’any 1962, quan Andreu Claret tenia la concessió de tota la maquinària llevaneu i va haver de baixar a Barcelona a netejar els carrers en aquella gran nevada a la ciutat comtal.
Molts són els que creuen que l’altre nom del port, el de Fra Miquel, guarda alguna relació amb el refugi que es va obrir durant el segle XX al capdamunt del pas. Anem pel mal camí. El nom sembla que és força més antic que el refugi. El pioner Jaume Brugat, en el seu llibre El Pas de la Casa. Història d’un poble sense història (1986), indica que mai ningú li havia sabut explicar per què s’anomenava així.
Antoni Fiter i Rossell l’esmenta en el seu Manual Digest (1748) entre els ports principals per passar d’Andorra a França, conjuntament amb el de Soldeu (Dret), Fontargent i Siguer. Uns anys abans, el 1723, el trobem citat en un document del fons del Tribunal de Corts. Es tracta d’una carta de l’autoritat Antonio Díaz, governador de la Seu d’Urgell en temps de la pesta de Marsella, en la qual diu que hi hagi “otro oficial en la erraría de Juan Antoni, en aquella especie de casita que éste tiene sobre el camino, que vaya de el Puerto de Fra Miquel y atrabiese la montaña conduciendo derecho a Encamp”. El Diplomatari de la Vall d’Andorra del segle XVII, editat pel Domènec Bascompte, cita el 1689 una altra vegada el port de Fra Miquel, aquest cop amb motiu de la vigilància del país per part del sometent (document 128), que podríem vincular amb la Guerra dels Nou Anys, prèvia a la de Successió. 
De fet, la cita més vella l’he aconseguit d’Albert Pujal, de l’any 1567, en una afrontació de la venda d’un prat a Soldeu que ha trobat en els notarials del Tribunal de Corts, en la qual s’esmenta una “via pública que va al port de Fra Miquel”. 
Com podem comprovar, el nom de Fra Miquel és força antic. El savi Albert Pujal el relaciona amb un clergue de l’Hospital de Santa Susanna (Hospitalet) que es dedicaria a acompanyar caminants i peregrins per aquests passos. També creu que podria ser un home de bona fe que hi hauria deixat la vida. En una línia similar, Jordi Pasques creu que podia haver estat un ermità, qui sap. El que queda clara seria la seva pertinença a un orde religiós, probablement a Sant Joan de Jerusalem, que tenia cura de l’esmentat Hospital de Santa Susanna. 
L’Albert n’ha trobat altres, vinculats amb passos veïns, que algun dia ens haurà d’explicar en algun text o conferència. De ben segur que apareixeran encara més cites i més antigues sobre l’origen del Miquel que era frare que per una bona colla d’anys va donar nom al port més emblemàtic del país.