Tot i la major altitud, el port de Soldeu, també conegut com a port Dret, amb els seus 2.565 metres, havia estat tota una alternativa al de Fra Miquel (2.409 m) per fer via cap al Llenguadoc, en concret cap a l’Ospitalet. Com el seu nom indica, en aquesta població fronterera, que es troba a poc menys de dos quilòmetres en línia recta del límit amb Andorra a través de la Solana, hi havia hagut un hospici per a viatgers dedicat a Santa Susanna, advocació que encara manté l’actual església.
Els passants que hi feien aturada no només es dirigien o venien d’Andorra, molts feien via cap a la Cerdanya a través de la vall de Querol pel port de Pimorent. Com podem comprovar, en el passat, aquesta població era tota una cruïlla de camins, com també ho és avui, amb l’actual xarxa de carreteres i el ferrocarril transpirinenc que comunica París amb Barcelona per la Tor de Querol. Just en aquesta població hi ha la Borda d’Andorra, que va comprar el Consell General perquè s’hi guardés els ramats andorrans en la seva transhumància cap a França. Tot i el seu desús, l’estat de conservació de la borda és força bo.  
Una bona observació de la vall des de la mateixa carretera, una mica més amunt de l’Ospitalet, ens permetrà contemplar tota la seva majestuositat, amb la llenca de la Solana a l’altra banda de riu, i el port de Soldeu a la seva capçalera. Un corriol costerut permet d’arribar-hi i d’aquí emprendre el camí cap a Soldeu. Si agafem l’itinerari contrari i comencem en aquesta població canillenca, tampoc ens escaparem de l’esforç que suposa sortejar aquest port dret, que fa honor al seu nom.
La inclinació de la ruta, el camí costerut, ha batejat el port, com també ho poden fer en altres casos diferents atributs, com per exemple el de l’antigor. A Andorra col·leccionem dos ports que reben la qualificació de vell, en clara referència a un ús pretèrit que en una època posterior, encara del passat per a nosaltres, va entrar en desús. Em refereixo al port Vell proper al port Negre i a la Coma Pedrosa i l’altre port Vell proper al port de Siguer. 
L’amic Robert Lizarte recull en el seu llibre Homes i dones de Canillo, als auficis que des del port de Soldeu o port Dret se sentia el toc de la campana grossa de la parroquial de Sant Cerni, que com bé sabem se situa quilòmetres avall. Malauradament, avui el soroll, sense més, emmascara el toc de la campana grossa, que deu restar presoner sense poder sortir gaire lluny del nucli urbà de Canillo.