Dues victòries consecutives i molt d’oxigen quan feia més falta. L’inici del Bàsquet Club MoraBanc, decebedor, no se l’esperava ni el més pessimista. La pretemporada va deixar bones sensacions, però eren partits amistosos sense l’alta exigència de la competició. Una victòria en vuit partits i les dues últimes, a Saragossa i a Zagreb, han deixat una imatge pobra i d’equip desfet. El projecte va donar signes de trontollar –i no és la primera vegada en el binomi format per Francesc Solana i Joan Peñarroya– i és que les derrotes tenen aquest efecte: desconfiança i pessimisme. S’ha passat de dir “no som un equip de 60 punts” a dir que el partit de l’Iberostar Tenerife “ha estat millor que contra el Levallois”. En aquell partit contra la revelació de la temporada passada es van anotar 58 punts i es va deixar al rival en 48, però els percentatges de tir van ser força baixos i els errors, molts d’ells no forçats, van ser més que clamorosos. L’important és que es va guanyar. El pessimisme es va aturar i una possible recerca de revulsiu va quedar aparcada. Potser alguns s’han adonat que aquest equip no està fet per buscar temptejos alts ni a l’intercanvi de cistelles. No hi ha killers a l’equip ni tampoc cap jugador que destaqui per ser sempre el màxim anotador. Aquest és un equip creat per treballar-lo des de la defensa. Dit i fet. Ja han serrat les dents a la part de darrere. Es va demostrar contra l’Iberostar Tenerife i també contra el Levallois. Tot i així, això és una cursa de fons i amb una plantilla curta –en definitiva, i amb tots els respectes, no és de 12 jugadors– s’ha d’anar amb molt de compte. El passat continua molt present en el present...
