Ens diu el Govern que la inversió en programes adreçats a combatre la violència de gènere s’ha vist incrementada de forma important en els darrers temps. Ens diu que s’ha creat realment una àrea dedicada a aquestes qüestions i que s’estan impulsant nous projectes relacionats amb la matèria. No direm pas que no. Però és que potser abans no hi havia res i ara hi ha poc. I potser necessitem un canvi radical i urgent per acabar amb la discriminació i l’odi que encara pateix la meitat de la societat. Necessitem que al carrer es parli d’aquesta violència. Que sigui present en tot moment. Que es visibilitzi i condemni permanentment. Cal que deixi de ser un afer secundari i prescindible. Convindran amb mi que poc més de 6.000 euros per a iniciatives encaminades a sensibilitzar la població sobre la qüestió és una xifra irrisòria. I més irrisòria és si es compara amb els 180.000 euros que el Govern va pagar a Ogilvy per l’espot que promociona Andorra a l’hivern. O amb els 375.000 euros per a l’acord amb Disney que permet una altra via de difusió de l’oferta turística del Principat. Això, per citar les xifres més “modestes”, ja que altres partides deixen en el més gran ridícul els 6.000 euros abans citats. Alguns diran que del turisme en viu la gent. És cert. Però també és cert que, per poder viure del turisme, primer s’ha de poder viure. I, per a una part de la població, això no és tan evident. La igualtat ha de ser un objectiu prioritari per als nostres governs i això requereix perspectiva de gènere, treball i inversió. Celebrem que haguem progressat. Però la realitat és que aquests avenços són encara del tot insuficients. Farem carta als Reis.
