El primer mort

Les lletres han desenterrat de l’oblit un reguitzell de morts tràgiques que han tingut lloc en el nostre entorn més immediat. La creació i la cuina literària han permès que el gran públic puguem conèixer històries d’un rerefons totalment real, tragèdies en tota regla que han tingut les muntanyes com a escenari, totalment allunyades del bucolisme que li donen molts escriptors. La tragèdia dels Gastons de la Costa de Ransol, que ens han apropat l’Antoni Morell i l’Iñaki Rubio; o el crim de la serra de Carreu, relatat pel Pep Coll de Pessonada, possiblement l’única novel·la d’aquest autor, que el considero un dels meus preferits, que no he tingut mai esma per llegir. I això que en el moment de signar-me el llibre em va dir: espero que el llegeixis. Li vaig faltar la paraula i no ho vaig fer. I això que és una de les seves millors obres. Massa sang.
La primera persona morta documentada de forma violenta a Andorra l’haurem de buscar en una època força reculada, poc abans de l’any 1000, concretament el novembre del 996. El seu nom era Guitart i va morir a les nostres valls en el transcurs d’una batalla. Ho coneixem per la lectura o publicació sacramental del seu testament a l’església de Sant Andreu de Vilallobent (Cerdanya), el 9 de desembre del referit any. El document deixa entreveure que Guitart era un pagès de cert prestigi i ascendència social, atès que va llegar un seguit de cases, masos i propietats repartides per tota la Cerdanya. El testament no menciona espases, escuts, ausbergs, ni cap altra peça o utensili que ens pugui remetre a un origen cavalleresc o militar, tot i la seva participació en aquesta batalla.
Desconeixem els motius de la lluita i qui hi va participar. En aquella època, Urgell i Cerdanya disposaven de comtes privatius diferents, tot i que emparentats, però cada cop més allunyats en els vincles sanguinis. L’amic Oliver Vergés explica en el seu llibre Urgell a la fi del primer mil·lenni la remotíssima possibilitat que el comte Ermengol I d’Urgell hauria estat la persona que hauria matat Guitart, atès que uns mesos després va satisfer a la catedral una donació per a remei de la seva ànima i en satisfacció per una penitència de 15 anys imposada per raó d’un homicidi. Entendríem que una mort en una batalla no s’hauria de considerar un homicidi, tot i que desconeixem els motius del que devia passar i que probablement, es podria tractar d’una altra mort. Tot són especulacions.
El cert és que la mort de Guitart té lloc en una batalla a les nostres valls, aleshores sota el poder del comte d’Urgell, en una època poc posterior a la del comte Borrell II i l’afer de la destrucció del castell de Bragafolls. Mai coneixerem qui es va enfrontar, si eren els urgellencs contra els cerdans; o qui sap si només ho eren els andorrans amb cerdans veïns per algun afer vinculat amb límits territorials, pastures o el control de recursos naturals. Tot són especulacions, cal repetir-ho. El que sí és cert, és que el mort d’Andorra que la documentació ens indica era un cerdà que es deia Guitart.