Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Sílvia Palau Garcia

Sílvia Palau Garcia

Psicòloga perinatal i experta en teràpia de parella i sexualitat. Presidenta de l'Associació Petits Estels d'Andorra

 

 

El primer Nadal sense tu




“Arriba desembre i tu no hi ets.Festes, celebracions i la teva absència és més latent que mai. Anhel, ràbia, tristor i sentiments ambivalents. Nadal ple de llums, d’il·lusions, però tu no hi estàs present.”

Per a la majoria de les persones el Nadal és motiu de retrobaments familiars, alegria, disbauxa... Però malauradament, són dates doloroses per a aquelles famílies que han perdut un ésser estimat recentment. Més que cap altra època de l’any, el Nadal resulta ser contradictori: viure el dol al mateix temps que la resta de persones estan de celebració. Doncs cada celebració, cada retrobament ens encara amb la dura realitat: ell o ella ja no hi és. Així doncs, quin sentit té la celebració aquests dies? És millor fugir del dolor propi o ocultar els nostres sentiments?

És natural i comprensible que moltes famílies decideixin suprimir aquesta festivitat –que fàcil seria adormir-se el 23 de desembre i aixecar-se l’endemà de Reis!– Una alternativa pot ser organitzar altres esdeveniments que ens allunyin de qualsevol celebració, com per exemple un viatge a un lloc desconegut per tal d’estar pendent de les típiques coses intranscendents: trobar un restaurant que ens agradi, l’hotel que hem reservat o el museu que volem visitar. Evitar així els típics rituals nadalencs o simplement evitar qualsevol contacte amb familiars. No obstant això, el dolor emocional el podem posposar però mai suprimir, sempre acaba emergint i a mesura que passa el temps es va aguditzant notablement. Doncs sembla que el dolor es va acumulant i cada vegada és més difícil trencar amb allò que ha passat a ser un hàbit d’evitació. 

D’altra banda, hi ha famílies que prefereixen seguir amb aparent normalitat i amagar aquells sentiments i pensaments dolorosos i apartar-se d’allò que pugui suscitar un record emotiu. Tot i així, ni el dolor ni els sentiments són controlables. El dolor es pot amagar darrere d’una màscara que apareix com a mecanisme de defensa i intent de protecció. Pel que fa als sentiments encoberts aquests poden encapsular-se de tal forma que esdevinguin distorsions cognitives i possibles trastorns de l’estat anímic. En un intent forçat de viure el dol en soledat arribant a un acord no explícit entre els membres de la família en negar o evitar tot allò que pugui esdevenir dolorós, és possible que aquestes defenses no funcionin i que inevitablement ens emocionem quan anomenem la persona absent. Sembla que en aquestes famílies el dol es viu en soledat. Tots pateixen en silenci i en tensió constant pel gran esforç que comporta mantenir un silenci el qual a llarg termini es tradueix en esgotament, irritabilitat i ansietat. 

Més enllà de l’evitació i l’encobriment del dol existeix una altra possibilitat: reconstruir un nou Nadal. És un fet evident que  res tornarà a ser com abans però podem mantenir allò que creiem que ens ajudarà en aquest procés de dol, eliminar allò que ens provoca malestar i reorganitzar noves maneres de viure aquestes festes. Es tracta de construir un nou Nadal que no ha de ser forçosament negatiu, sinó diferent. Doncs la celebració no ha de ser sinònim d’oblit. Podem recordar la persona estimada d’alguna forma diferent. Podem crear un nou ritual que es pot repetir tots els anys que permeti recordar i simbolitzar la persona absent, per exemple encendre un fanalet de Nadal en el seu honor, escriure-li una carta, mirar fotografies... 

Estar en dol és un procés esgotador que ens consumeix molta energia, ja que els pensaments rumiatius, distorsionats i sentiments negatius ens absorbeixen en una espiral. Serà necessari donar-se temps, exigir-se menys, tenir cura d’un mateix i acollir afectivament les diverses emocions que puguin anar esdevenint. És important respectar el propi procés de dol i el dels altres. Doncs és probable (i necessari) que els records ens connectin amb la nostra part més afectiva, la qual hem de deixar i permetre fluir. 

“A tots aquells estels que ens il·luminen cada dia de l’any... En especial al meu estel.”

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic