Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

El príncep sobirà de Burgos




Shakespeare tenia ben clar que si dos cavalquen en un cavall, un ha d’anar al darrere. I és que no cal ser ni antropòleg ni sociòleg per saber que quan van començar les relacions humanes i la socialització, també va néixer la jerarquització. I al llarg de la història s’han creat infinitat de tractaments per diferenciar uns pocs de la immensa majoria.
Tres mil·lennis abans de Crist els egipcis ja van desenvolupar el primer protocol i cerimonial d’Estat. I tenim l’estela Hammurabi, regulat pel rei Hammurabi de Babilònia fa 3.750 anys: és una pedra basàltica negra de dos metres d’alçada, on hi ha escrit el codi que du el nom del rei, un dels compendis legals més antics i coneguts amb 282 disposicions legals inscrites en caràcters cuneïformes accadis.
Però tornem a l’abans esmentada jerarquia. Quan parlem d’un príncep (del llatí princeps, primer ciutadà) ens referim a la persona que té a càrrec seu el govern d’un principat. Normalment és un títol associat a la reialesa, sent usat pels fills del rei. També és el títol d’alguns sobirans, els països dels quals no són considerats regnes, com Mònaco i Liechtenstein avui.
Andorra, tot i ser un Principat, no té príncep, sinó coprínceps, el francès i l’episcopal, que conjuntament i indivisa, són el cap d’Estat del Principat d’Andorra. Però no sempre s’ha emprat aquest títol per definir el nostre cap d’Estat. De fet, hi va haver un bisbe d’Urgell al segle XVII que va ser el primer a utilitzar el títol de príncep sobirà de les Valls d’Andorra, títol que es va perllongar en la història fins a l’aprovació de la Constitució l’any 1993, no sense alguna protesta formal del Consell General enviada al Sant Pare a finals del segle XIX que ja reclamava substituir el títol de príncep sobirà pel de copríncep d’Andorra.
Això succeïa l’any 1633, el mateix any que la Inquisició inicià el procés d’heretgia contra Galileo Galilei i que arribava al món el rei Jaume II d’Anglaterra i VII d’Escòcia, el cosinet de Lluís XIV de França. Aquest bisbe no fou altre que el burgalès Antonio Pérez Maxo (1559-1637), copríncep d’Andorra entre 1627 i 1633. Fent un breu esbós històric podem dir que ingressà de ben jove al monestir de Santo Domingo de Silos, que es remunta al segle VII i conegut mundialment pel meravellós claustre romànic. Va regentar la càtedra de teologia a la Universitat de Salamanca i va renunciar a la seu americana de Santa Fe, rebent la d’Urgell el 17 de maig del 1627 i essent l’ordenació episcopal a l’església de San Martín de Madrid el 23 d’agost del mateix any.
L’any 1627 nomenà notari de les Valls d’Andorra i l’any següent prohibí durant sis mesos la venda de blat d’Andorra fora de les Valls. Com a anècdota, afegirem que convocà un sínode a la Seu i després a Balaguer on s’aprovà una constitució que manava predicar en català. També fou bisbe de Lleida i metropolità de Tarragona. Potser no va ser encertat el to altisonant del títol, però les diferències, per molt que ens hi escarrassem, sempre existiran. Com deia Lincoln, tots els homes neixen iguals, però és l’última vegada que ho són.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic