Recentment, he tingut el plaer d’acollir un parell d’enginyers de FEDA a la classe, que van explicar temes de distribució elèctrica i de seguretat relacionats amb aquest recurs tan necessari avui en dia. M’agrada molt exposar els alumnes a aquest tipus de perfil de persona, ja que malgrat tenir dues cames, dos braços i el nombre habitual de caps que tenim tots els humans, a vegades tinc la impressió que no tothom està plenament convençut que els enginyers som plenament humans. És que, veieu, ens agraden les matemàtiques. O, encara que no ens agradin profundament, si més no les coneixem i les fem servir quan faci falta sense estrès i sense drames.
Com pot ser? –em preguntarà el lector. I és en això que, justament, rau el problema de les mates tal com ho veig jo, i us ho voldria exposar en aquestes línies. Alguna cosa s’està fent malament perquè una certa proporció de persones tingui una por que els supera davant de qüestions tan simples i, gosaré dir-ho, que arriben a ser fins i tot agradables. El problema que planteja aquest rebuig de les matemàtiques és més greu d’allò que podria semblar. A la classe que acabo de comentar es tractava de corrents alternes, o sigui, d’aquesta mateixa electricitat amb 230 volts que ens alimenta totes les llars. Ara bé, sense un mínim de coneixements matemàtics, és del tot impossible entendre conceptes com ara la potència activa o reactiva o el veritable consum d’una instal·lació, coses necessàries tant per futurs enginyers com també per tècnics que facin instal·lacions. En aquest cas, tan sols cal conèixer els nombres complexos que, malgrat el seu nom, en realitat no ho són gens. Però, sense aquesta mínima eina matemàtica, és impossible arribar a tenir un domini clar d’una tecnologia que ens envolta per tots costats.
Suposo que em creureu quan us dic que la situació és força semblant en la majoria de les altres branques tecnològiques. Qualsevol carrera tècnica comporta un mínim de dues o tres assignatures de matemàtiques, entre les quals algunes poden ser bastant aprofundides i amb valor eliminatori pel conjunt del programa de la titulació. Fins i tot en la informàtica, que tradicionalment ha estat considerada com una enginyeria molt simple perquè no requereix coneixements matemàtics gaire avançats, dominar eines com ara la teoria dels grafs resulta imprescindible quan un treballa amb xarxes d’ordinadors i encara més quan es vol construir un núvol públic o privat. Per aquesta raó, la manca de coneixements matemàtiques entre la població en general resulta especialment preocupant en un món en què la tecnologia serà previsiblement cada vegada més important dins el comerç, l’economia, i les vides professionals de cadascú.
Aleshores, què podem fer per capgirar la tendència i millorar la situació? Una actitud positiva és sempre una bona aliada. Així, no cal que diguem als joves que «les mates són difícils». Més aviat, els podem explicar que potser a nosaltres ens van costar una mica, però que amb treball i fent els deures de mates un progressarà i acabarà sortint-se’n. També podem intentar fer entendre perquè els professors de matemàtiques solen posar més deures que d’altres assignatures: malgrat allò que pugui semblar a vegades, no és que tinguin un especial interès en torturar mentalment els seus alumnes. No és d’això que es tracta, us ho juro! Però sí que les mates solen requerir una mica de pràctica; cal fer exercicis, tants exercicis com sigui necessaris, i això malgrat que en aquell precís instant potser ens agradaria més sortir a donar uns xuts a una pilota. Però el resultat val la pena. Al contrari, si mai parem de treballar les mates, aleshores el dia que les necessitem –per la feina, o per acabar els estudis i tenir el títol– aleshores ens costarà el doble de tornar a arrencar.
Una altra cosa que podem explicar als joves és que en realitat les matemàtiques es troben a tot arreu. Estan al carrer, al plat a taula, quan tallem una pizza a trossos... i també en qualsevol objecte tecnològic. Per nosaltres, són una gran eina!
