No suporto les mentides. Valoro la sinceritat i la confiança en qualsevol relació, sigui personal o professional. Per això, un cop descobert l’afer del primer comboi de la Creu Roja a Ucraïna la indignació em va envair per complet. El problema no és que una part de l’expedició traspassés la frontera, el problema més greu és mentir. La Creu Roja és una ONG amb prestigi arreu del món. La tasca social i humanitària que duen a terme ningú la posa en dubte, però des del meu punt de vista és vital la transparència i donar explicacions. Res del que fan pot generar la més mínima ombra de dubte perquè si no és molt fàcil que la desconfiança comenci a planar. Realment el destí d’un comboi d’ajuda humanitària pot canviar sobre la marxa? Realment en una nit es poden arreglar els papers per creuar una frontera? És tan senzill entrar en un territori en guerra? Ho pot fer tothom? És legítim mentir a una part de les persones que amb tota la bona voluntat han decidit ajudar i es troben de cop, a Polònia, sense rastre ni contacte del cap de la missió ni d’una part dels seus companys? Els bombers, que marxen amb uniforme i camió oficial, poden treure’s l’uniforme i decidir que durant unes hores ja no són bombers i per tant, saltar-se ordres directes? El cap de missió pot decidir per sobre del director de bombers i del ministre d’Interior? Són preguntes que em sorgeixen i que no puc obviar per molt que la finalitat última fos ajudar gent necessitada. Ens van mentir descaradament, els mitjans en vam ser còmplices involuntaris i ara, quina credibilitat els hem de donar? I per cert, on és el president de la Creu Roja? La junta directiva no té res a dir? Perdoneu però no ho entenc.
