El procés de mediació
Els articles publicats sobre la mediació permeten copsar que el seu procés és àgil, dinàmic, adaptatiu i sobretot voluntari.
Anem per parts! Tot i que la Llei de mediació diferencia la mediació convencional (aquella que es desenvolupa al marge d’un procés judicial), de la mediació judicial (la que es produeix en el marc d’un procediment judicial), ambdues, en essència, comparteixen la mateixa estructura i objectius.
El primer contacte amb la mediació serà mitjançant la tramesa d’una sol·licitud al mediador, aquesta serà per acord de les parts o a proposta d’una d’elles, rebuda la petició, el mediador emplaçarà a les parts per a realitzar la sessió informativa.
La celebració de la sessió informativa ja suposa, en si mateixa, un apropament, doncs les parts confirmen la seva assistència. Un cop reunides, la persona mediadora els hi explicarà les característiques de la mediació, tant pel que fa als seus principis inspiradors, com pel que fa a l’organització del procés o els seus costos. Durant aquesta sessió, el mediador procurarà que les parts prenguin coneixement del funcionament del procés i dels avantatges que el mateix pot suposar per a elles.
Serà a partir d’aquest moment que les parts hauran de decidir si s’avenen a iniciar la mediació. Un cop manifestin la seva voluntat de subjectar-se al procés, es celebrarà la sessió constitutiva.
Les parts, reunides de nou, signaran un document on a més de constar les seves dades personals i les del mediador, es fixarà l’objecte de la controvèrsia, el cost aproximat de la mediació, l’acceptació de la seva participació en el procés i l’assumpció de les obligacions que se’n derivin, fent referència expressa a la voluntarietat i confidencialitat del procés.
A partir d’aquest moment, la persona mediadora podrà proposar el programa d’actuacions, el nombre de sessions a realitzar, així com traslladar a les parts la conveniència, si és el cas, de comptar amb l’assessorament d’un advocat.
Durant les sessions de mediació, la persona mediadora treballarà tant per facilitar la comunicació entre les parts, com per dirigir-les cap al coneixement de les seves posicions i interessos, tot en el marc d’un diàleg igualitari i equilibrat.
La durada del procés de mediació haurà de ser el més breu possible, si bé la llei preveu un termini màxim de 6 mesos que podrà prorrogar-se altres sis per acord de les parts.
El procés de mediació convencional (celebrat al marge d’un procediment judicial) podrà concloure’s, entre d’altres, perquè les parts hagin assolit un acord, total o parcial, o perquè decideixin renunciar al procés. En qualsevol cas, la finalització del procés de mediació es documentarà en una acta en la qual s’inclouran les dades personals de les parts, incloses les del mediador, les obligacions que s’hagin assumit, el caràcter vinculant dels acords i la possibilitat d’elevar-los a públic o de demanar-ne l’homologació judicial amb la finalitat que l’acord esdevingui un títol executiu.
Tal com s’ha posat de manifest mitjançant els articles ja publicats, el procés de mediació té la virtut d’afavorir la comunicació entre les parts en conflicte, característica que ha volgut aprofitar el legislador per introduir-la i regular-la en el marc dels judicis.
La diferència essencial del procés de mediació judicial respecte el ja exposat, és que serà el Tribunal qui insti a les parts a reunir-se amb el mediador. Aquesta iniciativa farà que el Tribunal vetlli pel desenvolupament adequat de la mediació, tant pel que fa als terminis del procés com, fins i tot, en relació a la idoneïtat de la persona mediadora.
Si les parts accepten la proposta del Tribunal d’acudir a un mediador, bé sigui per sotmetre-hi la totalitat del conflicte o només una part, el Tribunal dictarà un aute en el qual es farà referència a l’acord de les parts d’iniciar el procés de mediació judicial.
Tot i l’acord previ assolit, si una de les parts no assisteix a la sessió informativa o, en el marc d’aquesta, rebutja participar en el procés, el mediador posarà en coneixement del Tribunal els fets que suposaran l’acabament de la mediació.
En el cas que la mediació segueixi el seu curs, no serà fins a la conclusió del procés que el mediador informarà el Tribunal del seu resultat. Si les parts haguessin assolit un acord total, podran renunciar, desistir, aplanar-se o transigir en el marc del procés judicial en curs, mentre que si l’acord és parcial, el procés judicial continuarà encara que es tinguin en compte els acords assolits.
En definitiva, la regulació legislativa de la mediació permet identificar-la més clarament com un procés amb plenes garanties i conduït per professionals. De fet, contra els acords assolits per les parts només es podrà exercir l’acció de nul·litat que invalida els contractes. En el mateix sentit, i per tal que els acords puguin ser executius, s’ha regulat la seva homologació judicial i/o la seva elevació a escriptura pública.
Després de l’exposició tècnica realitzada, crec oportú acabar l’article amb una adveració que cerca la reflexió del lector pel que fa als processos als quals decidim sotmetre els nostres conflictes: “La mediació, com a procés facilitador de la comunicació, dona l’oportunitat a les persones d’acordar voluntàriament els termes de la resolució dels seus conflictes, sense que sigui necessària ni preceptiva la intervenció d’un tercer que la imposi.”