El producte els interessa?

Set Jocs dels Petits Estats. Set. En arribar al país em van vendre que cobriria aquest esdeveniment. Els primers per a mi van ser el 2009 a Nicòsia (Xipre). Va ser un viatge llarg, és a dir, des de la mateixa redacció. Aquí vaig començar a descobrir com era en l’àmbit comunicatiu el Comitè Olímpic Andorrà (COA). Des d’aquell 2009 a la redacció de Nicòsia –és irònic... va ser des de casa–, cap a Vaduz (Liechtenstein), Luxemburg, Reykjavík (Islàndia), San Marino, Budva (Montenegro) i Malta. Llocs ben bonics per visitar. Suposo. Tots aquests Jocs dels Petits Estats, menys uns que tenien un cap de comunicació o de premsa que es van ventilar, no han tingut cap tipus de comunicació. Des de fa anys només viatja un mitjà del país. La resta s’ho mira i ho tasta des de la llunyania, fent més tasques de producció que quasi de redacció. Llevat dels esportistes. Aquests que són totalment amateurs i que van a buscar una medalla. T’atenen. Tenen interès perquè es parli del seu esport. D’aquests esports que tothom, i jo m’hi incloc, maltracta a tots els nivells, però que també maltracten alguns que hi són dins. Això sí, viatjar mola. Fer turisme, i no parlo dels esportistes amateurs, també. Fer postureig d’aquestes expedicions també deu ser bonic, però ho sento: els interessa el seu maleït producte? Ara els Jocs dels Petits venen a casa. Diuen que l’Estadi Comunal Joan Samarra està perfecte. Gràcies, FC Andorra, per pagar una nova gespa que feia temps que no es canviava. Els esports, alguns d’ells minoritaris, maltractats, les instal·lacions fetes un nyap i comunicativament... tot fet un solar. Des d’aquí gràcies als esportistes i els felicito pels metalls. Als que manen, per dir-ho d’alguna manera, que manin de veritat i hi posin interès.