Quan es parla de turisme i Andorra continuo pensant que un dels punts dèbils que té el país és el tracte que ofereixen les persones que presten serveis de cara al públic. Intento empatitzar amb la seva feina perquè no és gens fàcil, però, malgrat això, malauradament trobaria una munió de casos quotidians en diferents sectors que deixen molt a desitjar. Un exemple recent. Fa uns dies vaig anar a una cafeteria d’un hotel d’Andorra la Vella d’aquests on se suposa que hi pots estar relaxadament. Demano un tallat i aprofito per intentar mantenir una conversa telefònica. I dic intentar perquè vaig haver de desistir davant l’escàndol d’un cambrer malhumorat. El jove muntava les taules per al servei del vespre fent repicar plats i copes i fent un soroll fora del normal en una zona que se suposa que és de confort per als clients. En intentar dir-li a la persona que tenia a l’altre costat de la línia telefònica que el soroll del cambrer m’impedia sentir-la, el noi encara va incrementar els decibels de la seva activitat manual. No vaig tenir més remei que penjar el telèfon i marxar de la cafeteria no sense patir abans, a sobre, la mala cara del cambrer mentre em cobrava. Seria molt simplista reduir l’actitud del cambrer a la d’un treballador amargat. Potser és el cas, però si gratéssim una mica també podria ser que es tractés d’un empleat amb un salari baixíssim, que treballa una munió d’hores, en dies festius, etcètera. Tenir treballadors de cara al públic satisfets, formats i educats és clau per a l’experiència turística i hi ha molts empresaris que això encara no ho han entès.
