Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

El punt intermedi




Aristòtil va proclamar el que avui denominem com una ètica de les virtuts. Sostenia que les més importants eren les de l’ànima: la fortalesa, la temprança i la justícia. En aquest cas, la temprança s’entén per buscar un punt intermedi entre les coses. Ni més ni menys que la moderació. Com tot el que veiem en els clàssics, sembla pura lògica, però si fos així, no estaríem citant-los constantment.

Fa uns dies llegia a la secció de Cultura d’aquest diari, un article sobre uns plans d’una nova seu del Consell General, tal com la va imaginar el 1933 l’arquitecte Xavier Pla. Com moltes altres coses, es va quedar en el paper, però em va fer pensar en aquest famós punt intermedi d’Aristòtil i en com la seva falta es deu a una causa aparentment moderna: la manca de perspectiva.

A veure, a vegades penso que un dels problemes d’aquest país està en el topònim: Principat d’Andorra. Tinc la sensació que aquesta primera paraula enlluerna els polítics i els fa pensar que iguala aquest territori amb, per exemple, Mònaco. I és clar, la realitat és que aquí no hi ha platja, ni iots ni molt menys el glamur dels seus prínceps. Ni casino, tot i que… temps al temps. Per contra, Andorra forma part d’una cultura i tradició pirinenca que no sembla interessar massa. Així, ens trobem amb aquests benvolguts plans d’una seu gairebé monumental per a un Consell General, que tampoc està tan lluny del que veiem avui, almenys quant a l’actitud. Perquè no hi ha un terme mitjà. S’ha passat de Casa de la Vall al nou edifici de Govern; de l’antiga estació de bus, a una passarel·la amb espai per a 10 busos simultàniament; del lloc on es troba actualment la Batllia a la Ciutat de la Justícia que encara està en construcció i que cada vegada que la veig, té una planta més. No ens oblidem del fiasco del museu nacional projectat per Frank Gehry i el nou arc de leds per a l’entrada de Santa Coloma, al millor estil Las Vegas. La llista no s’acaba: el passeig de la fama amb l’estrella de Llovera, l’avinguda que en algun moment van pretendre crear i que s’assemblaria als Champs-Élysées, etc.

I l’última i la que gairebé em va sorprendre més: set llistes electorals per a les pròximes eleccions nacionals. Sí, d’això se’n diu salut democràtica, ningú ho dubta. Però, de debò un país de 70.000 habitants, on solament voten poc més de 22.000, tindrà més llistes que un país de 40 milions? La qüestió sembla que radica en la mida. Quin problema hi ha?, em diran. Jo no en tinc cap. No és la mida, sinó el que implica: com més gran més car. Vosaltres sabreu treure les pròpies conclusions. La mida està bé. Fa que les coses tinguin major impacte visual i segons qui, podrà dir que ens ajuda a apreciar-les millor. La mida està bé, és clar que sí... excepte quan la utilitzem per emmascarar els nostres complexos.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic