El quart poder en el punt de mira de nou

La publicació d’una nova gravació de l’excomissari José Manuel Villarejo on es constata que el presentador i directiu de La Sexta Antonio García Ferreras va difondre, malgrat ser conscient que no era cert, que l’aleshores líder de Podem Pablo Iglesias tenia un compte en un paradís fiscal han tornat a posar damunt la taula la necessitat de reflexionar sobre el rol i la degradació del periodisme, i de retruc de la democràcia, al país veí.
I és que, ni a Espanya ni arreu, sense un periodisme honest i fidel a la veritat i que faci la seva tasca de fiscalitzar el poder qüestionant aquelles decisions que consideri necessàries però a la vegada sense voler erigir-se en protagonista ni voler intervenir en els fets, es pot parlar d’una democràcia plena. 
El cas de Ferreras, que ha comportat una allau de reaccions de professionals lamentant el descrèdit general que suposa per a la professió, ja que igual que en d’altres àmbits la tendència generalitzada és posar-ho tot o a tots dins el mateix sac, és especialment greu, perquè estem parlant de publicar una informació falsa sabent que ho és, fet contrari a tots els principis ètics, morals i, evidentment, deontològics de la professió.
Sortosament al país, i tot i la tendència que tenim de copiar absolutament tot el que ve del sud del Runer sense discriminar entre allò positiu i allò negatiu, la degradació del periodisme, que malauradament hi és també, no ha arribat als nivells dels nostres veïns. Així i tot, potser també convindria fer una reflexió sobre el rol del periodisme i veure si exerceix o no de quart poder.