“Et pertanyo, amant meu adorat, amb tota la força de la meva carn embriagada per les teves carícies brutals...”

Això és un relat extraordinari! –va exclamar l’ambaixador francès Jean Berthault quan va trobar unes cartes manuscrites escrites per una misteriosa Simone als anys 20, mentre ajudava una amiga a buidar un pis antic a la ciutat de París–.En llegir la primera, es va adonar que contenien una història formidable i que relataven la passió de Mademoiselle S., una parisenca de classe alta que viu els seus desitjos i fantasies amb total llibertat. (Títol original: Lettres d’amour de Mlle. S.) D’aquesta meravellosa i fortuïta troballa, el diplomàtic n’ha fet un fenomen editorial.

Aquesta novel·la epistolar es ven com el text eròtic més apassionat que s’ha escrit mai. Jo tenia els meus dubtes, no sóc una lectora fàcil de complaure, potser a causa d’un profund respecte per la literatura de gènere eròtic. D’aquesta novel·la singular, dues coses em van cridar l’atenció prou per sortir a corre-cuita carrer amunt fins a arribar a la meva llibreria de referència desafiant la pluja, els talons, les arestes de les llambordes i alguna cosa més que la prudència em fa callar, per aconseguir un exemplar de La passió de Mademoiselle S.: d’una banda, que es tractés d’una tràgica història d’amor que trasbalsés fins a un punt ferotge. I de l’altra, que –com afirma un testimoni que figura a la contraportada– “el llibre contenia les paraules més desesperadament boniques que havia llegit mai”.

D’acord. Ja estava totalment convençuda. El vull. Començo a llegir morta de curiositat. M’adono que està escrit en un llenguatge més que agosarat, amb una increïble audàcia eròtica. Carta darrere carta, començo a posar-me en situació. Narra la passió de Simone pel seu amant, Charles, un home més jove i casat. Un relat totalment real en boca d’una dona que expressa el seu amor a través del sexe amb una passió sincera, plena de desig, luxúria i transgressió al París dels anys 20. Simone escriu cartes desesperadament boniques, és veritat, provocadores i moltes vegades plenes de desesperança, d’una modernitat que sobta i molt. Un món de luxúria i plaer físic que pren rumbs insospitats. Tot plegat, només puc dir que ha estat un viatge increïblement sorprenent. I com diria la Simone: “Plens de deliciosos desigs delirants i torbadors.”