Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

El que de veritat és important




Amb els anys, creixem i ens adonem que moltes coses no són com crèiem. Experimentem desenganys, frustracions, i moltes vegades correm el risc d’abaixar els braços i rendir-nos davant l’evidència que tot el que somiem està a punt d’esvair-se. Amb els anys, ens desesperem pretenent que el temps no vagi tan de pressa, o que les metes es concretin abans. Al final, tot forma part d’un procés d’aprenentatge en el qual acabem entenent que res és per casualitat i que els nostres actes tenen conseqüències. I aquestes conseqüències, per a bé o per a mal, ens fan madurar. 
Amb els anys, i els cops que ens dona la vida, aprenem a reconèixer el veritablement important. I és aquí quan veiem molt clar, gairebé com un moment d’il·luminació, que la majoria de les coses són supèrflues, i que els afectes ocupen un lloc preponderant en el nostre sistema de resiliència. Perquè sols no som res. Perquè la suma de les parts fa que el tot tingui sentit. I aquest tot es diu comunitat.
La setmana passada, vam veure com es produïa el desafortunat incendi al Centre Cultural Lauredià. Un accident que, afortunadament, va succeir de matinada i només es van haver de lamentar pèrdues materials. Que fan mal, però són les que menys importen. Tota la comunitat es va estremir perquè per a tots, aquest edifici és un emblema de la cultura i del teixit social de la parròquia, al voltant del qual es construeix la vida en societat. I la resposta d’aquesta societat no es va fer esperar. La biblioteca, l’escola d’art, l’escola de música, el teatre; en definitiva, totes les institucions que tenien seu en aquest edifici van rebre propostes per a mudar-se temporalment i que l’activitat continuï amb normalitat. O almenys, amb una normalitat que ens faci sentir que tot segueix el seu camí. Una normalitat que va estar a prova, fins no fa molt temps, i vam saber tornar a trobar. Perquè el xou ha de continuar, com diu la cançó. Perquè la vida ens reparteix coses bones i dolentes i és el nostre treball decidir si volem veure el got mig buit o mig ple.
Les pèrdues materials fan mal perquè ens aferrem a les coses que ens permeten sentir un grau de pertinença amb el que ens fa bé. Però no s’equivoquin. La biblioteca, l’escola d’art, l’escola de música i el teatre estan intactes, independentment que les flames hagin arribat aquí o no. Estan intactes perquè tots aquests llocs els fa la gent, els fem nosaltres. La resta són només parets. Que ens fan bé, per descomptat, però no són l’essència. Perquè l’important, el veritablement important, no està fet de ciment... és de carn i os.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte