Com a usuària regular dels busos amb línies regulars i parroquials vull compartir una opinió a propòsit de la tarifa verda.
L’ús del transport públic com a alternativa ecofriendly per millorar la mobilitat seguirà sent només un discurs amb molt poca pràctica que no aconseguirà atreure nous usuaris fins que no es pensi com pensen ells i s’implementin solucions efectives per a les situacions següents.
Com garantir la connectivitat? Si volen més usuaris haurien de saber que la gent no viu només a les parròquies centrals. Fugint dels lloguers demencials, els lloguers relativament moderats són en altres llocs. Si visc a Xixerella, la Cortinada, Llorts, l’Aldosa, Escàs o Sispony, com em connecto amb les línies L6 o L5? Revisin si us plau horaris i freqüència de busos parroquials abans de dir que aquesta és l’opció.
Caminant? Pensin primer a millorar els espais de què disposen els vianants, que siguin segurs. Provin l’experiència de caminar d’Erts al càmping de Xixerella. I no només a la primavera o l’estiu; pensin si és viable o no fer-ho a l’hivern, quan la neu s’acumula de forma natural o com a conseqüència del pas de les màquines, en els escassos espais per on es pot anar caminant.
Incrementaran freqüències? Hi ha llocs com Arinsal que tenen un bus cada hora. Expliquin al potencial usuari que per anar a Andorra la Vella –un trajecte que en cotxe es pot allargar un quart d’hora– en autobús haurà de sortir de casa amb molt temps d’antelació perquè aquesta és l’única hora a la qual passa. No, no és pràctic ni mínimament atractiu, perquè en temps moderns estalviar temps és potser tan important com estalviar diners.
Com garantir que els horaris es compleixin? Ningú vol arribar tard a la feina, ni a una cita mèdica ni a recollir els nens a l’escola. I aquest és el pa de cada dia per als usuaris habituals i, tot i les queixes, el problema persisteix.
Allargaran l’horari? En un país on hi ha una alta concentració laboral en sectors en què es treballa fins a altes hores de la nit, un servei que amb prou feines arriba a les 22 hores és insuficient.
Finalment, com comunicar millor els canvis en els horaris, freqüències o parades? En menys d’un any algunes línies han patit tants canvis que fins i tot l’usuari més llest i informat acaba confós i saturat, els conductors moltes vegades no saben explicar-ho, la informació al web és confusa i en les pantalles dels busos canvia tan ràpid que no es pot ni llegir.
Si creuen que estic exagerant, viatgin pel país en bus, o vagin a la feina aquesta setmana fent ús del transport públic. Perquè parlar del que no es coneix és fàcil, i molt més encara vendre solucions apel·lant a un suposat esperit ecològic mentre els que governen i poden donar exemple segueixen usant els seus cotxes i als seus fans, que escassament saben el color dels busos, els creix l’ego donant lliçons de moralitat ambiental a la resta dels ciutadans.